FIL DIRECTE. Al programa d’aquesta setmana hem conversat amb l’alcalde de Cornudella de Montsant, Salvador Salvadó.
Entrevista Albert, Monts i Francesca – 3a Nit de les Musses (8-2-17)
HORA MÓRA D’EBRE. Les musses tornen a Móra d’Ebre aquest divendres 10 de febrer per fer-nos gaudir d’una vetllada literària al costat de l’escriptora de Xerta Francesca Aliern. Serà en la tercera edició de la Nit de les Musses que organitza la Fira del Llibre Ebrenc, una nit amb moltes sorpreses de la qual avui n’hem parlat amb la seva protagonista i també amb l’Albert Pujol i la Montse Pineda.
Informatiu HORA 14 (7-2-17)
HORA 14. Segueix l’actualitat del territori de dilluns a divendres a les 13.50h, amb Adriana Monclús i Andreu Prunera.
Entrevista Antoni Cutrona – vi Autèntic (7-2-17)
HORA MÓRA D’EBRE. L’Ajuntament de Gandesa ja disposa d’un vi oficial, es l’Autèntic un vi elaborat per l’Escola Agrària de Gandesa del qual n’hem parlat avui amb el seu president, l’Antoni Cutrona, que també ens ha explicat que el centre ha elaborat amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat un cartell sobre les aromes de l’oli. (descarrega el cartell al següent enllaç: https://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?p_l_id=512641&folderId=9991768&name=DLFE-39327.pdf )
ENTREVISTA ANTONI CUTRONA 7-2-17 AUTENTIC + CARTELL AROMES OLI
Un llibre sota el braç amb Paz Castelló (7-2-17)
UN LLIBRE SOTA AL BRAÇ. Al programa d’aquesta setmana hem passat una molt bona estona amb Miquel Esteve conversant amb Paz Castelló de la seva segona novel·la “Mi nombre escrito en la puerta de un váter” sobre el món editorial i els “negres” literaris. La recomanació literària ens l’ha fet el llibreter Sergi Bassa de Bassa la Papereria que ha apostat per poesia de Maria Cabrera.
Setmana decisiva pel futur del parc nuclear espanyol
El Consell de Seguretat Nuclear decidirà aquesta setmana si allarga la vida útil de Santa Maria de Garoña fins l’any 2031.
Aquesta central nuclear, a la provincia de Burgos, és la més antiga de tot l’Estat i porta quatre anys inoperativa.
El ple del Consell de Seguretat Nuclear es reuneix demà dimecres per debatre si autoritza a Garoña per perar quinze anys més, fins el 2031. Si la votació és favorable s’obrirà la porta a que totes les centrals nuclears puguin operar més enllà dels quaranta anys i arribar, almenys, fins als seixanta.
Tot i això, el vist-i-plau del Consell de Seguretat no serà definitiu per reobrir Garoña, ja que després serà el govern del Partit Popular qui haurà de donar l’autorització última a la central per seguir operant.
I després, en última instancia, l’empresa Nuclenor, formada per Iberdrola i Endesa, haurà de decidir si assumeix les inversions que el Consell Nuclear li exigirà per tornar a obrir aquesta central nuclear de Santa Maria Garoña.
Avui dimarts, està previst que el president del Consell de Seguretat Nuclear comparegui al Congrés dels Diputats per donar més detalls sobre el futur de la central nuclear de Garoña.
ANDREU PRUNERA
Els municipis eòlics demanen una llei que reguli les compensacions que han de rebre dels parcs
L’Associació de Municipis Eòlics reclama al Parlament de Catalunya que s’aprovi una llei que reguli les compensacions que les empreses dels parcs eòlics han de pagar anualment als Ajuntaments, per tal de compensar els efectes negatius que poden tenir els aerogeneradors a cada municipi
Ara per ara, cada Ajuntament sol tenir un conveni bilateral amb l’empresa eléctrica del parc eòlic, que estableix les compensacions que l’empresa facilitarà a l’Ajuntament. En moltes ocasions, però, aquesta aportació depén de fòrmules complexes en funció de la quantitat d’energia que ha produit cada aerogenerador i que solen afavorir les companyies, fins al punt que, de vegades, no arriben a pagar ni cinc. Aquest fet ha portat a Ajuntaments com els de Móra d’Ebre, Batea o la Fatarella a iniciar contenciosos contra les empeses eòliques.
Des de l’associació de municipis eòlics de Catalunya ja s’està negociant amb els diferents partits del Parlament per tirar endavant la nova llei en els propers mesos, i que seria similar a les que ja funcionen a altres comunitats com el País Valencià o Galícia.
ANDREU PRUNERA