HORA MÓRA D’EBRE. Aquest diumenge 5 de febrer el Pinell de Brai organitza la quarta edició de la Cursa dels Biberons inclosa dins del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre. Avui ens ha visitat Omar Faneca, de l’organització, per explicar-nos totes les novetats, com per exemple que acull també la Copa de les Terres de l’Ebre.
ENTREVISTA OMAR FANECA 30-1-17 CURSA BIBERONS
Un nou monument recorda des d’aquest dissabte les víctimes dels Fets de la Fatarella, quan es compleixen 80 anys de la tragedia. 34 pagesos van ser assassinats per oposar-se a les col·lectivitzacions que impulsaven els anarquistes l’any 1937.
El conseller d’afers institucionals Raül Romeva va inaugurar el nou monument en memoria de les víctimes sobre la fossa on van ser enterrats. El conseller va lamentar que haiguin hagut de passar 80 anys per fer memoria, i homenatjar als 34 pagesos de la població que hi van perdre la vida.
El conseller Romeva, però, va evitar concretar si la fossa amb les víctimes de la Fatarella s’acabarà exhumant.
ANDREU PRUNERA
Foto: ACN
FIL DIRECTE. Al programa d’aquesta setmana hem conversat amb l’alcalde d’Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, sobre els projectes per aquest 2017 d’aquest municipi de la Terra Alta.
FIL DIRECTE 25-1-17 JOAQUIM FERRAS HORTA
Tot just avui es compleixen 80 anys dels Fets de la Fatarella, i aquest dissabte el conseller Raul Romeva inaugurarà un monument a la memoria dels 34 pagesos que van ser assassinats per oposar-se a les col·lectivitatzacions durant la Guerra.
Va ser al 24 de gener de l’any 1937, quan dos agents de la CNT de Tarragona van entrar a la Fatarella i van anunciar la col·lectivitatzació dels terrenys agraris del municipi. Els pagesos de la població, la majoria petits propietaris, es van abraonar contra els anarquistes i els van expulsar del municipi. Al dia següent, centenars d’anarquistes vinguts de les comarques veïnes van entrar a la Fatarella i van assassinar a 34 pagesos, la majoria afusellats prop del cementiri municipal.
En aquest indret de l’antic cementiri, aquest dissabte s’inaugurarà un monòlit en memoria de les persones que van perdre la vida durant els fets de la Fatarella.
ANDREU PRUNERA
La Guàrdia Civil ha fet explosionar un obús de la Guerra Civil localitzat en una granja de Batea.
El projectil va aparèixer el passat divendres, quan s’efectuava un moviment de terres a la granja. Una vegada donat l’avís, un equip del Grup de Desactivació d’Explosions de la Guàrdia Civil es va traslladar fins a Batea per transportar l’explosiu fins una pedrera porpera, on el van fer explosionar.
L’explosiu corresponia al model R-100, d’origen rus, i que els republicans van utilitzar contra els franquistes durant la Guerra Civil Espanyola.
ANDREU PRUNERA
HORA MÓRA D’EBRE. La FIO, la Fira Intercomarcal de l’Oli de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat arriba aquest cap de setmana a la seua 15ena edició amb novetats interessants com la primera Nit de l’Extraverge amb el xef Jeroni Castell. Al programa d’avui ens ho ha explicat la regidora Miriam Vinaixa.
ENTREVISTA MIRIAM VINAIXA 24-1-17 FIO MLN
La Generalitat promourà aquest 2017 l’exhumació de fosses comunes en quatre municipis Ribera d’Ebre i la Terra Alta, i en tres del Priorat. El govern ha presentat ja el pla de fosses per enguany, que preveu iniciar l’exhumació sistemática i la identificació dels cossos dels excombatents de la Guerra Civil.
El pla inclou una cinquantena d’actuacions arreu de tota Catalunya, i una vintena es concentraran a les poblacions de Miravet, Corbera d’Ebre, els Guiamets, el Moler, Pradell de la Teixeta, el Pinell de Brai i la Fatarella, on es preveu efectuar les proves genètiques a les restes que hi ha dipositades al Memorial de les Camposines. En les properes setmanes, la Generalitat té previst treure a concurs públic les tasques d’exhumació i les proves genètiques de les restes. Després, aquestes proves es classificaran a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, mentre es van prenent també mostres genètiques a les persones que tinguin algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil. Després es creuaran aquestes dades genètiques i així serà possible esbrinar l’identitat de cada excombatent mort.
ANDREU PRUNERA
