febr. 15

ERC guanya a la demarcació de Tarragona i conserva els cinc diputats

Esquerra Republicana s’imposa com la primera força a la demarcació de Tarragona amb un 24,5% dels vots i conserva els 5 escons.

ERC ha guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya a les Terres de l’Ebre. A diferència de l’any 2017, els republicans han guanyat a les quatre comarques de l’Ebre amb un 33% dels vots. La segona força ha estat Junts Per Catalunya que ha refermat el seu comrpomís amb l’independentisme.

El PSC ha recuperat terreny perdut i s’ha situat com a segona força política de la província, doblant el nombre de diputats. Els bons resultats s’han viscut amb una satisfacció continguda. La CUP a les Terres de l’Ebre ha fet un balanç agredolç dels resultats electorals i En Comú Podem valoren positivament haver consolidat els resultats respecte les últimes eleccions. Els comuns mantente l’escó a la demarcació que ocuparà l’ebrenc Jordi Jordan.

Ciutadans, que havia estat la força més votada en les eleccions del 2017, ha perdut més de cent mil vots i es queda amb només 1 dels 5 diputats que tenia. Les cares més tristes de la nit, però, es van viure a la seu del PDeCAT a Tortosa on el número 2 de la llista i alcalde de Gandesa, Carles Luz, va reconèixer que no s’esperaven quedar-se fora del Parlament.

RÀDIO EBRE – RÀDIO MÓRA D’EBRE

febr. 10

La CUP reclama que es dissolgui el CAT

La CUP reclama la dissolució del Consorci d’Aigües de Tarragona i lamenta la manca de transparència de l’ens.

Els cupaires han criticat el model de distribució d’aigua actual i han assegurat que tornaran a plantejar al Parlament la dissolució del CAT mentre critiquen la majoria dels altres candidats tenen un doble discurs sobre la gestió de l’aigua.

RÀDIO EBRE – CADENA SER

febr. 09

Entrevista electoral 14F – Júlia Urgell CUP (9-2-21)

ELECCIONS AL PARLAMENT 14F. Coneixem les propostes de la CUP per al territori de la mà de Júlia Urgell, la terraltina que ocupa el número 3 a la demarcació de Tarragona.

IMATGE CUP. Júlia Urgell.
febr. 09

La CUP denuncia la privatització de les residències

La CUP denuncia la privatització de les residències de gent gran i demana una xarxa pública de centres i amb accés universal.

Els cupaires han criticat que el model actual afavoreix la precarització del sector i de les condicions de treball als centres, el que té una conseqüència directa sobre la cura de les persones grans que viuen en residències.

RÀDIO EBRE – CADENA SER

febr. 08

La CUP vol derogar el decret d’energies renovables de la Generalitat i apostar per l’autoconsum

La CUP aposta per derogar el decret de transició energètica actual i opta per un model elèctric amb centrals d’energia renovable que se situin prop dels nuclis de consum.

Els anticapitalistes critiquen que la legislació actual afavoreix les grans implantacions de parcs eòlics i solars a comarques despoblades i no tenen en compte els Ajuntaments ni les entitats del territori. Opten per un model amb plaques solars instal·lades en teulades d’habitatges i emrpeses, i també per instal·lacions elèctriques gestionades per veïns, noves cooperatives i entitats.

ANDREU PRUNERA

nov. 06

Demanen la llicència d’obres per construir dos nous parcs eòlics a la Terra Alta

L’empresa elèctrica Naturgy i Alstöm eòlica han demant llicència d’obres per construir dos nous parcs eòlics a la Terra Alta. Tindrien deu aerogeneradors cadascun i s’ubiquen entre els termes municipals de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Batea.

Són dos dels tres parcs que Naturgy i Alstom promovien a la Terra Alta i que estaven inclosos dins la ZDP 7. Els tràmits de tres parcs idèntics de deu aerogeneradors i una potència total de 30 megawatts es van començar a trmitar ara fa deu anys, i aquest mes d’octubre les empreses han demanat ja la llicència d’obres per construir dos dels tres parcs autoritzats.

ANDREU PRUNERA

maig 13

L’Ateneu la Pastora i la Plataforma per la Terra Alta no volen més parcs eòlics a la Terra Alta.

L’Ateneu la Pastora i la Plataforma per la Terra Alta rebutgen la instal·lació de nous parcs eòlics a la comarca i fan una crida a la unitat política per aturar la massificació eòlica al territori.

ADRIANA MONCLÚS