febr. 18

Torna a augmentar el cabal del riu Ebre.

Al seu pas per Ascó es registren uns 750 metres cúbics per segon, mentre que per l’estació mesuradora de Tortosa ja en són 944.

Tot i això les dades són força inferiors a les dels mateixos dies de l’any passat, on la crescuda del riu va arribar a registrar més de 1.400 metres cúbics per segon a Ascó i 1.280 a Tortosa.

Com dèiem segons les darreres dades facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la CHE, per l’estació mesuradora d’Ascó hi passen 745 metres cúbics per segon. Fins a dia d’avui la mitjana d’aquest mes de febrer és de 844 metres cúbics per segon, mentre que al gener es situava en els 536.

També ha augmentat el nivell dels embassaments de casa nostra, i és que tant el de Riba-roja d’Ebre com el de Mequinensa superen el 94% de la seua capacitat total.

febr. 14

El laboratori de l’Agència Salut Pública a Tortosa l’únic que analitza els al·lèrgens alimentaris en vi.

El sector del vi de la terra Alta i el Priorat podrà encarregar les analítiques d’al·lèrgens alimentaris al laboratori de l’Agència de Salut Pública de Catalunya a Tortosa. Es tracta de l’únic laboratori de Catalunya que pot realitzar anàlisis d’al·lèrgens alimentaris en vi.

Es dóna la circumstància que en el procés d’elaboració del vi es fan servir substàncies com ara la proteïna de clara d’ou que podrien produir reaccions al·lèrgiques en alguns consumidors en cas que no s’hagin eliminat correctament. La nova normativa obliga als productors de vi a fer una analítica per demostrar l’absència o presència d’aquestes substàncies i a fer-ho constar en l’etiquetatge. El director regional de l’agència de salut publica  a les Terres de l’Ebre, Miquel Àngel Arasa, ha explicat que aquest servei s’ha ofert a totes les empreses del sector del vi i que sobretot pot beneficiar a les més properes, com són la Terra Alta i el Priorat:

ARASA/LABORATORI VI

El laboratori de l’Agència de Salut Pública a Tortosa és l’únic de Catalunya que pot realitzar anàlisis d’al·lèrgens alimentaris en vi.

 

 

gen. 28

El cabal de l’Ebre torna a superar els mil metres cúbics per segon al seu pas per Ascó.

Nova crescuda del cabal del riu Ebre, que al seu pas per Ascó ja supera els mil metres cúbics per segon.

El cabal del riu Ebre segueix augmentant setmana rere setmana des del passat mes de desembre i a hores d’ara l’estació mesuradora d’Ascó ja registra 1.045 metres cúbics per segon. Quantitat pràcticament idèntica que en les mateixes dates de l’any passat. El mateix passa a Tortosa, on el cabal gairebé frega els mil metres cúbics per segon.

Pel que fa a la situació dels embassaments, Mequinensa ha baixat situant-se al 85% de la seua capacitat total, mentre que l’embassament de Riba-roja d’Ebre ha augmentat i supera el 90%.

D’aquesta manera el cabal del riu Ebre continua superant la mitjana dels últims cinc anys i també es troba per damunt de les xifres del 2013.

Riu cabal alt_2 28-1-2014 Riu cabal alt_1 28-1-2014

des. 13

La Generalitat signa convenis de col·laboració amb ajuntaments i entitats comercials de l’Ebre.

La Generalitat destina 77 mil euros per tal de promoure el comerç a les comarques de les Terres de l’Ebre. Ho ha fet signant convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Tortosa, Sant Carles de la Ràpita, Móra d’Ebre i Gandesa; i també amb les seues entitats comercials.

Uns convenis amb els que el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat finançarà actuacions de promoció i dinamització del comerç a les Terres de l’Ebre. Concretament hi destinarà 77.100 euros que permetran donar aquest suport al finançament de les actuacions corresponents a aquest any 2013 als municipis de Tortosa, Sant Carles de la Ràpita, Móra d’Ebre i Gandesa. Clara Rodríguez és la presidenta de la Unió de Botiguers de Móra d’Ebre, una de les entitats que va signar ahir el conveni:

CLARA RODRIGUEZ 12-12 CONVENI GENERALITAT

D’aquesta manera es pretén convertir els eixos comercials urbans en un element motor de la dinamització econòmica dels municipis.

Conveni Unió Botiguers MdE Dep Empresa i Ocupació 12-12-2013

 

oct. 29

L’Hospital de Móra d’Ebre posa en marxa el Teleictus.

L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre posa en marxa el sistema Teleictus en col·laboració amb l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Un sistema que permet reduir les demores en l’atenció als que pateixen un accident vascular cerebral i evita trasllats innecessaris.

El Teleictus és una tecnologia que permet millorar els resultats de salut en l’atenció a l’Accident Vascular Cerebral. Una patologia que té una alta incidència: 250 casos per cada 100 mil habitants a l’any; a més de ser una de les causes importants de mortalitat, la primera en dones i la segona en homes.

Amb el Teleictus, els pacients que arribin a l’Hospital de Móra d’Ebre afectats per un accident vascular cerebral seran atesos simultàniament per l’equip del centre i l’equip assistencial de neurologia de l’Hospital Verge de la Cinta, de Tortosa mitjançant videoconferència. El Doctor Oscar Ros és el Director de l’Hospital de Móra d’Ebre,

OSCAR ROS 28-10 TELEICTUS HOSPITAL MORA

D’aquesta manera es redueixen de manera significativa les demores en l’atenció del pacients i s’eviten trasllats innecessaris. Es preveu que amb el Teleictus es puguin avaluar 70 pacients a l’any.

set. 25

L’economia de la demarcació de Tarragona continua sota mínims però alguns indicadors permeten pensar en una millora els propers mesos.

L’economia de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona segueix sota mínims però hi ha alguns indicadors que permeten somiar en la possibilitat d’una lleugera millora en els propers mesos, segons l’Informe de Conjuntura Econòmica de segon trimestre de 2013 que ha fet el Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV per encàrrec de les Cambres de Comerç de la demarcació.

Els responsables de l’informe esperen que el creixement de l’activitat a països de la zona euro com Alemanya, França i Portugal ajudin a estirar de l’activitat de l’economia de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Sobretot tenint en compte que el comerç exterior és el que ha permès mantenir mínimament l’activitat econòmica en els darrers mesos. Escoltem Joaquim Margalef, un dels responsables de l’informe de conjuntura econòmica.

MARGALEF/COMERÇ EXTERIOR

Però aquesta possibilitat de recuperació estarà fortament condicionada pels grans mals de l’economia de la demarcació com ara la disminució de l’ocupació, aquest darrer trimestre en un 5,61 per cent, el descens dels afiliats a la Seguretat Social i l’atur superior al de la mitjana catalana. Un dels grans reptes de futur continua sent la necessitat de trobar un sector productiu que permeti substituir, almenys en part, la capacitat de generació d’activitat i llocs de treball que va tenir la construcció. També s’hauran de tenir en compte altres problemes de caràcter general com la manca de crèdit i les dificultats per crear ocupació.

 

set. 05

Bankia tanca l’oficina de Móra d’Ebre

L’ERO de Bankia deixarà les Terres de l’Ebre sense CAP oficina d’aquesta entitat bancària. Concretament es tancaran 7 oficines, entre aquestes la de Móra d’Ebre. El tancament s’haurà completat abans de mitjans de desembre afectant una trentena de treballadors ebrencs. Pel que fa als clients, hauran de desplaçar-se fins a Tarragona per fer gestions de forma presencial.

L’expedient de regulació d’ocupació de Bankia, que ve imposat pel Fons de Reestructuració Bancària, el FROB, preveu el tancament de 29 oficines a la demarcació de Tarragona i que es sumaran a les dos que ja s’han tancat en els darrers mesos. A les Terres de l’Ebre, es tancaran 7 oficines. En concret, 2 a Amposta, 1 a Móra d’Ebre, 1 a Sant Carles de la Ràpita, 2 a Tortosa i 1 a Ulldecona.

Quan s’hagi completat el pla de tancaments, com a molt a mitjans de desembre, només quedaran obertes dos oficines a la demarcació, totes a la ciutat de Tarragona. Una serà una oficina i l’altra, un centre de liquidació i recuperació, que és on aniran a parar els comptes dels clients de les oficines clausurades. A la pràctica, això suposa que els clients ebrencs que vulguin continuar amb Bankia hauran de fer gestions online o anar a Tarragona si volen ser atesos de forma presencial.

Els sindicats han criticat amb duresa aquest massiu tancament d’oficines, perquè suposa la pràctica desaparició de Bankia a Catalunya, un territori rendible a nivell bancari. Creuen que els interessos dels tres grans bancs espanyols actuals –Santander, Caixabank i BBVA, estan al darrera d’aquest dur ERO a Catalunya. En total, Bankia acomiadarà a la demarcació 77 treballadors, dels quals una trentena treballen a les Terres de l’Ebre.