ag. 30

CCTA ofereix beques per estudiar postgraus sobre turisme, oci i empreses agroalimentàries

El Consell Comarcal de la Terra Alta ofereix beques per als estudiants interessats en postgraus relacionats amb turisme, oci i empreses agroalimentàries. Aquests postgraus es cursarien al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV durant aquest proper curs escolar.

El Consell Comarcal de la Terra Alta oferirà beques a estudiants per a cursar 2 postgraus que organitza la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre. Concretament, les beques són per als postgraus de “Gestió d’empreses de turisme i oci” i el postgrau de “Economia, innovació tecnològica i qualitat a les empreses agroalimentàries”.

Aquestes beques les poden sol·licitar tots els alumnes matriculats a aquests postgraus i residents a la comarca de la Terra Alta, fins al 15 d’octubre d’enguany.

L’import de la beca dependrà del nombre de sol·licituds i s’adjudicaran de forma inversament proporcional a la renda per càpita del sol·licitant. El Consell Comarcal preveu que les beques arribin, com a molt, al 40% del cost de la matrícula.

ag. 30

Municipis de la Ribera d’Ebre col·laboren amb Òmnium Cultural

Vinebre i Flix van signar dimecres un conveni de col·laboració amb l’entitat Òmnium Cultural per treballar conjuntament per la llengua, la cultura i el país. L’objectiu d’aquests convenis és combinar les capacitats logístiques dels Ajuntaments amb la il·lusió i l’empenta de la societat civil.

Dimecres a la tarda se li va girar feina a la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. A primera hora de la tarda va signar un conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Flix i l’entitat que ella mateixa presideix, just abans de pronunciar una conferència al mateix consistori sobre la llengua i la cultura catalanes. Tot seguit, cap al vespre, va fer el mateix amb l’ajuntament de Vinebre. Casals ha destacat allò què pot aportar cadascuna de les parts signants d’aquests convenis de col·laboració.

MURIEL CASALS 30-8 CONVENIS COLABORACIÓ

D’altra banda, Casals va fer una valoració molt positiva del fet que 9 dels 14 alcaldes del PSC a les Terres de l’Ebre hagin decidit participar a títol individual en la cadena humana de l’11 de setembre.

MURIEL CASALS 30-8 VALORACIO PSC

Finalment a la nit, Casals va presidir l’acte d’entrega de la trenta-unena edició del Premi de Narrativa Ribera d’Ebre que va guanyar l’escriptora novell Maria Carme Poblet amb la seva novel·la “Pluja sobre terra Molla”.

ag. 28

Alcaldes del PSC de les Terres de l’Ebre a la Via Catalana cap a la Independència

7 alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han decidit a títol individual participar de la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics a les Terres de l’Ebre, ja que alguns alcaldes socialistes del baix Ebre i diversos regidors haurien pres la mateixa decisió.

Els alcaldes socialistes del Ginestar, Flix, Batea, Bot, Pinell de Brai, Corbera d’Ebre i La Fatarella han decidit, a títol individual i de manera personal, participar en la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics al nostre territori, ja que els alcaldes de Xerta i Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, també han confirmat la seua presència a la cadena humana.

Els motius de l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez, són d’una banda, la voluntat d’exercir el dret a decidir per saber l’opinió dels ciutadans, i de l’altra, per lo malament que Espanya es porta amb els catalans fet que el batlle nota sobretot al seu Ajuntament.

ANTONIO ALVAREZ 27-8 MOTIUS

Els alcaldes diuen que hi participaran principalment perquè estan a favor del dret a decidir, tot i que són conscients que el lema de la Via Catalana és cap a la independència. Aquest cognom de la Via Catalana no és un obstacle per a l’alcalde del Ginestar, Josep Maria Domènech, que considera que la Cadena Humana és un pas de cara a l’exercici del dret a decidir i la resta ja es veurà.

JOSEP MARIA DOMENECH 27-8 CAP PROBLEMA INDEPENDENCIA

De tots els alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta el qui s’hi ha manifestat amb més convicció a favor de la Via Catalana de l’11 de setembre és el batlle de Flix, Marc Mur.

MARC MUR 27-8 EL MEU LLOC ESTA A LA VIA

Mur considera a més, que l’escrit del número dos dels socialistes catalans, Antoni Balmón, on afirma que sobra gent al PSC i critica de manera bel·ligerant el sector catalanista del partit és una equivocació. Mur assegura que lo únic que sobra són escrits com el seu que falten al respecte a molts militants i càrrecs electes del partit.

MARC MUR 27-8 BALMON EQUIVOCACIÓ

Mur aposta per canviar la posició de la direcció del partit des de dins per retornar a la centralitat i la coherència política, i considera que no pot ser que el PSC sigui el primer de la classe alhora de ser antiindependentista alineant-se així amb Ciutadans i PP.

Malgrat que algú pogués veure en aquesta decisió dels alcaldes un intent del sector catalanista del PSC de forçar a la direcció del partit, tots els batlles amb qui hem parlat han assegurat a RàdioMóra d’Ebre que la decisió d’assistir a la cadena humana de l’11 de setembre ha estat  a títol individual i personal, i per tant sense cap tipus de planificació ni de coordinació entre ells.

ag. 27

No hi haurà Cazafir 2013

Els responsables de Cazafir, la fira del caçador de Móra d’Ebre, aplacen l’edició d’enguany al mes de juny de l’any que ve. Els motius de l’aplaçament serien una disminució en el nombre d’assistents i expositors vinculats a l’armament, als gossos i tot allò vinculat directament amb el fet de caçar.

Al mes de setembre molts caçadors ja es troben immersos en plena temporada de caça. És per això que molts d’ells no assistien a Cazafir, la Fira del caçador de Móra d’Ebre i un dels certàmens de referència del sector de la caça a les Terres de l’Ebre.

Degut a aquest descens del principal públic objectiu de la fira, els seus responsables han considerat aplaçar la fira al mes de juny de l’any que ve, just a l’inici de la temporada de caça. Joan Serra és el president de la Societat de Caçadors de Móra d’Ebre.

JOAN SERRA CAZAFIR 21-8 MOTIUS

Serra fa referència a una disminució en l’assistència dels caçadors, però també dels expositors vinculats directament a l’activitat cinegètica com són les parades de venda d’armament, roba i equipaments, o gossos per a la caça.

D’altra banda, Serra creu que la crisi, la falta d’expectatives, o la falta de gent jove interessada en la caça també ha pogut influir en la davallada del nombre de caçadors.

JOAN SERRA CAZAFIR 21-8 FALTA GENT JOVE

Amb tot, Cazafir se celebrarà el mes de juny de l’any vinent, concretament el cap de setmana del 7 i 8 de juny, mantenint així el format tradicional de 2 dies de Fira.

ag. 05

La música i els balls populars de les Terres de l’Ebre triomfen a Móra d’Ebre

La música i els balls populars de les Terres de l’Ebre inunden Móra d’Ebre en el que ha estat el primer campus sobre aquestes disciplines. Una vintena d’alumnes han participat al llarg de 4 dies de classes i tallers de ball, cant i instruments tradicionals coneixent el patrimoni etnomusical dels antics territoris de la diòcesis de Tortosa.

Una vintena d’alumnes d’arreu dels països catalans, i també de l’Aragó s’han donat cita a Móra d’Ebre per aprofundir els seus coneixements sobre el patrimoni etnomusical de les Terres de l’Ebre i els antics territoris de la diòcesis de Tortosa. La jota, el fandango, les rondalles o les castanyoles han estat els protagonistes d’aquest primer campus que ha deixat als alumnes amb ganes de repetir.

TREN 3-8 ALUMNES CAMPUS

Un dels moments més especials va arribar la nit del divendres, en un escenari tant emblemàtic com és el castell de Móra d’Ebre, on hi va tenir lloc la primera Vetllada d’enversadors, que va reunir per primer cop catalans, valencians i també murcians. Miquel Àngel Flores és professor del campus:

MIQUEL ANGEL FLORES 3-8 NIT ENVERSADORS

Èxit per tant d’aquesta primera edició del campus, que segons ens han confirmat els seus organitzadors, ja es prepara per repetir l’any vinent, amb més música i balls tradicionals de les Terres de l’Ebre.

IMATGE - Organització Campus

IMATGE – Organització Campus

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

ag. 02

El Consell de la Ribera d’Ebre demana la inclusió dels municipis que han quedat fora de la Reserva de la Biosfera

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre demana en bloc que s’inclogui a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre els 7 municipis del nord de la comarca que van quedar exclosos. El ple de l’ens comarcal també va aprovar una reducció de prop del 10% del total de les retribucions dels càrrecs electes de l’entitat, i va rebutjar una moció que demanava declarar la Ribera d’Ebre zona lliure de fracking.

L’últim Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre abans de les vacances d’estiu, va començar amb la pressa de possessió de dos nous consellers: Rafel Vidal, l’alcalde d’Ascó, i Eduard Masip, alcade de la Torre de l’Espanyol.  Una sessió plenària que va aprovar per unanimitat un moció que demana al govern que s’incloguin a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, els 7 pobles del nord de la comarca que van quedar exclosos, especialment els espais naturals protegits.

D’altra banda, l’ens comarcal va aprovar una reestructuració del govern que comportarà una reducció de 176 mil euros, a 160 mil en les retribucions del total dels càrrecs electes de l’entitat. Jordi Jardí és el President del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

JORDI JARDI 1-8 REDUCCIO

Un ple en el que va sorprendre el vot en contra de l’equip de govern de l’ens comarcal a la moció presentada per ERC que demanava declarar la Ribera d’Ebre zona lliure de fracking. Francesc Barbero és el portaveu d’ERC al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

FRANCESC BARBERO 1-8 FRACKING

 

jul. 23

La Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre fa 5 anys

37.500 és el nombre de desplaçaments llargs que s’han evitat els malalts de càncer de les Terres de l’Ebre. Tot plegat gràcies a la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre, situada a Tortosa, que ha quantificat així els beneficis aportats a la població en els darrers cinc anys.

Des que el juliol de 2009 es va instal·lar a Tortosa la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre, al voltant de 1.500 pacients han pogut evitar el seu desplaçament a l’Hospital Sant Joan de Reus. O dit d’altra manera, s’han pogut evitar 37.500 desplaçaments.

Ubicat al complex de l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa, la unitat funciona com un satèl·lit de l’Hospital Sant Joan de Reus, des d’on es coordinen els tractaments, i fa possible que un 95% dels pacients amb càncer puguin rebre tractament a les Terres de l’Ebre. Amb tot, encara hi ha patologies que esdevenen més complicades, com el càncer de pàncrees, fetge o esòfag, que només es poden tractar a Barcelona.

Pel que fa al tipus de càncer més freqüent, el més tractat ha estat el càncer de mama, amb un 29% dels casos, seguit pel càncer de pròstata, amb un 19% i ja en menys proporció, els de recte, pell o pulmó.