maig 20

Un operador turístic neerlandès especialitzat en ornitologia visita les Terres de l’Ebre

L’operador turístic neerlandès “Blue Elephant” especialitzat en natura i ornitologia visita els diferents espais naturals de les Terres de l’Ebre entre els quals s’hi troba la reserva Natural de Sebes i el Meandre de Flix.

Una visita coordinada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb l’objectiu de donar a conèixer a l’operador neerlandès tots aquells actius del territori que facin possible incloure aquesta destinació en el seu catàleg.

Al llarg de cinc dies Blue Elephant ha visitat els diferents espais naturals de les Terres de l’Ebre per conèixer el seu potencial i poder programar el producte d’ornitologia. Entre aquest hi estan els parcs naturals del Delta de l’Ebre i els Ports, la Reserva Natural de Sebes i el Meandre de Flix i espais com les serres de Cardó i Boix o la Fatarella.

El client d’aquest operador turístic es situa en una franja d’edat d’entre 45 i 65 anys i a més d’estar interessat per la natura i l’ornitologia, es sent atret per la fotografia i la cultura del lloc. Per aquest motiu durant la visita també s’han fet parades per Tortosa, Miravet o Horta de Sant Joan.

 

maig 15

Els tractaments contra la mosca negra s’intensificaran a la Terra Alta

L’abundant cabal d’aigua que baixa per l’Ebre retarda l’inici dels tractaments contra la mosca negra, uns tractaments que enguany s’intensificaran a la zona de la Terra Alta, un indret on l’any passat ja es va detectar major proliferació d’aquest insecte.

Amb tot, les dades de les Àrees Bàsiques de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre demostren que durant l’any 2012 s’ha estabilitzat el nombre d’assistències per picades de mosca negra. Concretament, han estat gairebé 3.800 assistències, una quantitat similar a les de l’any 2011. Només s’ha fet notar un lleuger increment a la comarca del Baix Ebre i una disminució a la Ribera d’Ebre d’un 5%.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i El Montsià, el conegut com CODE, destinaran més de 640 mil euros a lluitar contra la mosca negra, una quantitat que també preveu que s’utilitzi per fer tractaments en altres afluents de l’Ebre com ara el Segre.

Durant el passat 2012 el CODE va efectuar fins a 7 fumigacions a la part de l’Ebre català entre el gener i l’octubre i ens els set trams habituals del riu, aplicant un volum d’uns 15 mil litres de producte biològic BTI.

 

maig 03

La CUP de Reus exigeix transparència als ens comarcals de les Terres de l’Ebre si volen més poder a SAGESSA

SAGESSA ha estat un dels caramels de Prat durant els darrers anys, quan era Director General d’INNOVA… una empresa que, com els venim explicant des de fa temps, es troba ara mateix dividida entre els partidaris de trencar-la i els que volen que tot continuï igual. Doncs bé, com la solució més salomònica que s’està estudiant és la de canviar l’accionariat i això implicaria que la oposició de Reus sortís del Consell d’Administració, David Vidal de la CUP assegura que:

VIDAL 3-5 JUTJATS SAGESSA

Vidal, de fet, assegura que la voluntat final de CiU és que només hi hagi convergents a SAGESSA…

El portaveu de la CUP a Reus critica que les Terres de l’Ebre ara vulguin més poder de decisió a SAGESSA quan sempre s’han negat a que es controlin els comptes i es faci una auditoria de gestió de totes les societats que conformen l’empresa. Assegura que l’únic que vol CiU és utilitzar el poder de SAGESSA en l’àmbit sanitari per, literalment, jugar a ser neoliberals de fireta.

VIDAL 3-5 NEOLIBERALS DE FIRETA

Vidal assegura que si els Presidents dels Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre reclamen més poder pel territori a SAGESSA, el que primer cal fer és exigir-los transparència als òrgans que ells dirigeixen. En els propers dies els demanar per escrit que exposin els comptes dels Consells i aclareixin les dietes que cobren i el sistema de contractació de personal. 

CUP Reus sobre Sagessa Terres Ebre 3-5-2013

abr. 30

Els periodistes de les Terres de l’Ebre, en peu de guerra

El col·lectiu de periodistes de les Terres de l’Ebre serà un dels protagonistes d’aquest Primer de maig. En la manifestació per celebrar el Dia Internacional dels Treballadors i, per primer cop, el col·lectiu de treballadors dels mitjans de comunicació ebrencs sortiran al carrer en protesta per la precarització laboral que ha experimentat la professió en els darrers anys, amb un degoteig d’acomiadaments que ha deixat la plantilla de professionals a la meitat del que va arribar a ser, l’acomiadament dels treballadors de la productora de TV3 i la dràstica reducció d’efectius de Catalunya Ràdio a les Terres de l’Ebre, els permanents ERO a les televisions locals i l’intrusisme laboral, que s’ha accentuat encara més en temps de crisi.

Així, els treballadors dels mitjans de comunicació sortiran, en el que serà un fet sense precedents al territori, amb una pancarta amb el lema ‘Sense periodisme no hi ha democràcia’ i vestiran samarretes amb un altre lema: ‘SOS periodisme ebrenc’.

En les seves reivindicacions, els periodistes han rebut el suport dels sindicats majoritaris. De fet, llegiran un manifest en representació del col·lectiu que precedirà el manifest unitari sindical del Primer de maig. El text serà llegit per periodistes representatius de diversos mitjans, televisions locals, mitjans públics, periodistes en atur, mitjans escrits i mitjans emergents.

El col·lectiu de periodistes i professionals de comunicació de les Terres de l’Ebre està conformat per treballadors i extreballadors de premsa escrita, televisions locals, ràdios, mitjans públics (TV3, Catalunya Ràdio i ACN) i caps de premsa.

Col·lectiu de Periodistes i Professionals de Comunicació de les Terres de l’Ebre.

abr. 30

Les Terres de l’Ebre caminen cap a la reserva de la Biosfera

Les Terres de l’Ebre passen un nou tràmit per a ser reserva de la Biosfera. Una candidatura que recordin, ja no inclou els municipis del nord de la Ribera d’Ebre que es troben en l’àrea nuclear d’Ascó.

Les Terres de l’Ebre han superat un nou tràmit de cara a ser declarades Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO. Aquesta és la segona vegada que el territori ebrenc opta a aquest reconeixement, si bé en aquesta ocasió la candidatura ja no inclou els municipis que es troben en l’àrea nuclear d’Ascó ni de la indústria química que encara queda a la Ribera d’Ebre. El consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera ha recomanat l’aprovació de la candidatura ebrenca i ara caldrà esperar a la decisió definitiva que ha de tenir lloc entre els dies 27 i 30 de maig, quan està prevista la reunió  a París del Programa Home i BIosfera.

Recordem que els municipis que van quedar exclosos d’aquesta segona convocatòria són Riba-Roja d’Ebre, la Palma d’Ebre, Vinebre, Ascó, la Torre de l’espanyol, Flix i Garcia.

abr. 25

Reus no està disposada a perdre la capitalitat sanitària

I davant de tota la polèmica pel que fa a la pressió que exerceixen les Terres de l’Ebre per tal de tenir més pes en l’accionariat de SAGESSA, la primera tinent alcalde de l’Ajuntament de Reus, Alicia Alegret, no es mostra disposada a que Reus perdi la capitalitat sanitària.

La primera tinent alcalde de l’Ajuntament de Reus, la popular Alicia Alegret, s’ha mostrat clara i contundent als micròfons de la CADENA SER davant la pressió que estan exercint els darrers dies des de les Terres de l’Ebre per tal d’aconseguir un repartiment de l’accionariat de SAGESSA més equitatiu que els permetés tenir més veu i vot a l’hora de decidir sobre la gestió dels centres socio-sanitaris del territori. Alegret no vol que Reus perdi el lideratge de SAGESSA i aposta per continuar exercint la capitalitat sanitària:

ALICIA ALEGRET 24-4 VALORACIO SAGESSA

Tot i això, tal i com els avançàvem aquest dilluns serà el conseller de Salud, Boi Ruiz, qui finalment decideixi quin és el futur d’un dels conglomerats socio-sanitàris més importants de Catalunya.

abr. 22

Les Terres de l’Ebre presionen per una escissió de SAGESSA

Les Terres de l’Ebre estan pressionant i molt per aconseguir una escissió de SAGESSA… una escissió que passaria perquè el territori gestionés els equipaments sanitaris que l’empresa pública de Reus té ara mateix a l’Ebre. La pressió de les Terres de l’Ebre és tan virulenta que a la taula del Conseller de Salut Boi Ruiz han arribat tres carpetes amb propostes diferents.

És una informació que els avança la Cadena SER. La primera de totes és que tot continuï igual, és a dir, que Reus mantingui el poder absolut sobre SAGESSA i també sobre els centres sanitaris que hi ha a les Terres de l’Ebre. Una opció que a hores d’ara sembla que només el consistori del Baix Camp defensa… Una segona opció, la més dràstica de totes, és la escissió de les Terres de l’Ebre de SAGESSA… és a dir, unilateralment marxar de l’empresa i constituir un consorci juntament amb l’Institut Català de la Salut, és a dir, la Generalitat, per gestionar TOTS els equipaments sanitaris del territori. Aquesta mesura implicaria la pèrdua definitivament de la capitalitat de Reus sobre les Terres de l’Ebre en matèria sanitària, i la constitució d’un conglomerat públic-privat al sud que podria fer front a la mermada SAGESSA que quedaria al Camp de Tarragona.

De fet, les fonts més radicals sobre aquest assumpte, consultades per la Cadena SER, auguren que si aquesta és la opció que s’acaba portant a terme, la Xarxa Santa Tecla iniciaria els tràmits pertinents per absorvir Reus sanitàriament parlant.

La tercera opció és la que sembla més viable… Es tractaria que Reus cedís part de l’accionariat de SAGESSA als principals municipis de les Terres de l’Ebre perquè aquests poguessin pendre decissions de forma molt més implicada. Aquesta opció, que és la que més quorum està tenint entre els tècnics i professionals sanitaris de l’empresa, provocaria la sortida del consell d’administració de la oposició del consistori reusenc, el que de ben segur aixecaria moltes discrepàncies al sí del consistori reusenc entre govern i oposició. A més, l’interventor municipal, que a hores d’ara fiscalitza la gestió de SAGESSA, també perdria tota potestat sobre l’empresa.

Com diem aquestes són les propostes que té ara mateix sobre la taula el Conseller Boi Ruiz que serà, al cap i a la fi, el que acabarà decidint sobre el futur d’un dels conglomerats socio-sanitàris més importants de Catalunya. 

Tot i que des de la Conselleria es neguen a fer declaracions, fonts de la Generalitat asseguren que aquesta polèmica no té cap sentit perquè el que cal en temps de crisi es sumar i no pas dividir… Els principals motius perquè s’ha arribat aquí són diversos, però tots apunten cap a la Plaça del Mercadal de Reus. Les terres de l’Ebre critiquen la manca de lideratge de Carles Pellicer i la seva mà dreta a SAGESSA, Teresa Gomis. Una de les persones més crítiques amb aquesta manera de treballar és l’ex-gerent de SAGESSA el doctor José Augusto Garcia Navarro, que va abandonar l’empresa a finals del 2012. García Navarro va deixar un decàleg d’actuacions a fer perquè les Terres de l’Ebre no forcessin la situació, però ni Pellicer ni Gomis les han aplicat.

Tot plegat ha arribat a comportar declaracions molt crítiques per part de les Terres de l’Ebre… De fet, els 4 presidents dels consells comarcals de l’Ebre han estat molt durs en aquest aspecte.

CRO 22-4 ADRI SAGESA TTEE

Tots 4 es mostren satisfets amb el model, consideren que SAGESSA és una empresa viable i que està donant molt bon servei a les Terres de l’Ebre, però critiquen la vincul·lació política que té amb Reus. Lluís Soler, és el president del Consell Comarcal del Baix Ebre.

LLUIS SOLER 18-4 SAGESA

Afegeixen des de l’Ebre que caldria que el territori tingués el control dels serveis sanitaris que hi ha. Un cas a part és la gestió de l’Hospital de Móra, que es troba íntegrament sota influència de Reus que en té el 100% de l’accionariat. L’alcalde de Móra, Joan Pinyol, ha reiterat insistentment que cal que l’Ajuntament i la comarca siguin presents al consell d’administració, mesura que s’està estudiant des de SAGESSA… Però el President del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, va més enllà i assegura que no hi hauria cap problema a nivell legal si es forcés un canvi total de titularitat.

JORDI JARDI 18-4 GECHOSA

La pilota en el cas de Móra no està a la teulada del Conseller encara… però una hipotètica escissió de les Terres de l’Ebre arrossegueria el centre de la Ribera d’Ebre.

Reunió 4 presidents consells Terres Ebre 18-4-2013