des. 10

L’escola Marcel·lí Domingo estrena servei de menjador escolar.

L’Escola Marcel·lí Domingo de Tivissa estrena el nou servei de menjador escolar. Es tracta d’una iniciativa que va sorgir de l’AMPA del centre i amb la que es pretén que les famílies de la població puguin conciliar la vida laboral amb la familiar.

Un servei del que se’n beneficien des de fa una setmana una quinzena d’alumnes de l’escola Marcel·lí Domingo de Tivissa. I que ha estat possible gràcies al bon enteniment entre l’AMPA, la direcció del centre i el consistori municipal, que ha destinat una inversió de 7 mil euros per tal d’equipar una aula amb tot l’equipament necessari per oferir aquest servei, així com també se n’encarrega del cost de la monitora. Jordi Jardí és l’alcalde de Tivissa:

JORDI JARDI 9-12 MENJADOR ESCOLAR TIVISSA

El restaurant Missamaroi de la població és l’encarregat de realitzar el menú, el preu del qual es troba sobre els 5 euros, depenent si l’alumne és fixe o esporàdic. Fins al moment el màxim d’alumnes que hi pot haver són 15, tot i que s’estudiarà la possibilitat de més endavant incloure un nou monitor per tal d’ampliar la capacitat del servei.

El consistori municipal destina anualment uns 40 mil euros en diferents ajudes en ensenyament, assumint el 100% del cost dels llibres escolars d’educació obligatòria dels tivissans, així com també aporta ajudes en l’escola de música i l’escola bressol i el transport escolar no obligatori.

unnamed (1) unnamed unnamed (5) unnamed (3) unnamed (2)

 

nov. 25

Adolf Brull guanyador del 16è premi d’Assaig de la Ribera d’Ebre.

El tivissà Adolf Brull es fa amb el setzè premi d’assaig de la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila amb la biografia “Un home bo”, sobre el seu oncle Lluis Brull i Cedó.

El CERE, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, va entregar aquest divendres a la nit el 16è premi d’Assaig de la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila. Un guardó biennal que precisament a      quest any complia els 30 anys de la seua primera convocatòria el 1983, el mateix any en que es va crear el CERE. En aquesta setzena edició s’hi van presentar fins a 5 obres. La guanyadora va ser la biografia “Un home bo” sobre Lluis Brull i Cedó, escrita pel seu nebot Adolf Brull. Josep Antoni Collazos és el president del CERE:

JOSEP A COLLAZOS 22-11 16e PREMI CERE ADOLF BRULL

Un premi que recollia emocionat Adolf Brull, que va decidir escriure sobre la vida del seu oncle perquè no es perdés tot el que aquest va aportar en el desenvolupament i la cultura de Tivissa:

ADOLF BRULL 22-11 PREMI CERE

El jurat va fer una menció especial a l’obra presentada per Joan Ramon Vinaixa sobre els pobles de la Catalunya suc al final del segle 18”. Pel que fa a l’obra d’Adolf Brull, s’espera que pugui sortir publicada en un període de dos anys.

DSC_0900 DSC_0905 DSC_0908

 

nov. 22

Troben restes d’un enterrament de la cultura dels camps d’urnes al Castellet de Banyoles.

Un equip d’arqueòlegs i estudiants de la Universitat de Barcelona intenten esbrinar com es distribuïen els habitatges al Castellet de Banyoles de Tivissa, l’assentament de l’antiga ilercavonia més important de les Terres de l’Ebre. Unes excavacions en les que s’han descobert restes d’un enterrament de la cultura dels camps d’urnes.

Precisament avui finalitza la setzena campanya d’excavacions que realitza la Universitat de Barcelona en el marc d’un projecte de recerca arqueològica que es ve realitzant des de fa setze anys a l’assentament del Castellet de Banyoles. Una campanya en la que al llarg de tres setmanes arqueòlegs i estudiants s’han centrat en esbrinar com es distribuïen els habitatges, ajudant a entendre com vivien. I ha estat precisament analitzant el paviment, quan s’han trobat restes d’un enterrament d’una fase més antiga d’aquest assentament, pertanyent a la cultura dels camps d‘urnes. El gandesà Rafael Jornet és codirector de les excavacions arqueològiques a Tivissa:

RAFEL JORNET 21-11 EXCAVACIONS CASTELLET BANYOLES

Entre les diferents troballes d’aquesta campanya hi destaca una representació iconogràfica de bronze d’un ilercavó que representa un guerrer i que podria ser un aplic d’un cinturó.

la foto (1) la foto la foto (3) la foto (2)

 

nov. 18

La pluja i la neu, protagonistes del cap de setmana.

Un dels protagonistes d’aquest cap de setmana ha estat el temps. Amb aquest temporal que ens ha portat fred, pluja i inclús neu arreu de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat.

Per tant aquest cap de setmana han arribat les temperatures més típiques de l’hivern i a més ho van fer d’un dia per l’altre. Amb una baixada en picat de les temperatures al llarg de tot el dissabte. Un cap de setmana on la pluja ha estat una dels protagonistes, deixant gairebé 100 litres per metre quadrat al Priorat o a la Terra Alta.

Tot i això la protagonista principal del cap de setmana ha estat la neu, que ha deixat paisatges emblanquinats arreu de les nostres comarques. En aquest sentit a Horta de Sant Joan es va superar el llindar de gruix de neu, acumulant entre 15 i 16 centímetres, mentre que a Arnes en van ser 12.

Un temporal que va obligar a l’Ajuntament de Corbera d’Ebre i el COMEBE ha aplaçar fins a nova data l’acte en commemoració dels 75 anys de la Batalla de l’Ebre, que s’havia de celebrar aquest dissabte a la tarda a l’església del Poble Vell.

 

IMATGE - CORBERA D'EBRE

IMATGE – CORBERA D’EBRE

IMATGE - TIVISSA

IMATGE – TIVISSA

IMATGE - TIVISSA

IMATGE – TIVISSA

 

nov. 14

L’Arxiu de la Ribera d’Ebre rep la documentació personal de Lluís Brull Cedó.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre engreixa el seu fons documental amb l’ingrès del fons personal de Lluís Brull Cedó de Tivissa. Es tracta de documentació amb informació clau per explicar la història de Tivissa entre els anys 1925 i 1954.

Un fons amb 8 capses de documentació que ha cedit el seu titular, Adolf Brull, a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre; i que representa un testimoni de gran valor informatiu per tal de documentar diverses iniciatives ciutadanes que es van realitzar a Tivissa entre el 1925 i el 1954 i on Lluís Brull i Cedó hi va ser una peça clau. Com és el cas de les excavacions al jaciment ibèric del Castellet de Banyoles o la reforma de la Plaça de la Baranova entre d’altres. Segons Gerard Mercadé, director de l’arxiu, aquest fons és clau per explicar la història contemporània de Tivissa:

GERARD MERCADE 12-11 FONS PERSONAL LLUIS BRULL

Entre la documentació també s’hi troba la correspondència que Brull va tenir amb nombrosos emissaris de prestigi com Salvador Vilaseca, Marcel·lí Domingo, Josep Callau o Màrius Bru, entre d’altres.

11-11-13 Arxiu Lluis Brull a ACRE 1 11-11-13 Arxiu Lluis Brull a ACRE 2

 

oct. 04

Ajuts per als pagesos afectats per l’incendi de Tivissa.

L’Ajuntament de Tivissa inicia els tràmits per tal d’obrir uns ajuts extraordinaris per aquells pagesos que van perdre el 100% dels seus cultius en l’incendi que va afectar a la població fa dos setmanes, i que va cremar 150 hectàrees de vegetació.  

Aquesta setmana membres de l’Ajuntament de Tivissa i representants dels pagesos afectats per l’incendi, que va arrasar 150 hectàrees de vegetació fa dos setmanes, es van reunir a Barcelona amb representants del Departament de Medi Ambient per tal d’estudiar quines mesures s’han de prendre per tal de restaurar la massa forestal afectada, així com ajudar als pagesos que han vist com el foc acabava amb el 100% de la seua font d’ingressos. Jordi Jardí és l’alcalde de Tivissa:

JORDI JARDI 2-10 PAGESOS AFECTATS INCENDI

D’aquesta manera el consistori municipal està estudiant, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la possibilitat d’obrir una línea d’ajuts extraordinaris destinats a aquests pagesos afectats. D’altra banda continua oberta la investigació pel que fa a l’origen del foc, on en un principi es va assegurar que es tractaria d’una guspira d’una motoserra.

set. 27

444 hectàrees de 288 finques de Tivissa inscrites al projecte de regadiu.

Gairebé 450 hectàrees de 288 finques de Tivissa s’han inscrit al projecte de regadiu que vol impulsar el consistori municipal per tal d’afavorir cultius com la fruita dolça i equiparar els sistemes de reg i l’accés a l’aigua dels agricultors tivissans amb els dels pobles dels voltants.

El consistori municipal va donar a conèixer aquest estiu als veïns de la població la voluntat d’impulsar un regadiu amb un màxim de 800 hectàrees i els va demanar que tots aquells que hi estesin interessats s’inscrivissin a les oficines municipals. Tot plegat per saber quina probabilitat d’èxit tindria la iniciativa. Fins al moment ja són gairebé 450 hectàrees de 288 finques les que s’han inscrit a l’ajuntament. Jordi Jardí és l’alcalde de Tivissa:

JORDI JARDI 26-9 444 HECTAREES

El projecte amb aquestes dades ja s’ha enviat al Departament d’Agricultura de la Generalitat que és qui ha de decidir quines d’aquestes zones poden ser o no viables i donar llum verd al projecte.