ag. 27

No hi haurà Cazafir 2013

Els responsables de Cazafir, la fira del caçador de Móra d’Ebre, aplacen l’edició d’enguany al mes de juny de l’any que ve. Els motius de l’aplaçament serien una disminució en el nombre d’assistents i expositors vinculats a l’armament, als gossos i tot allò vinculat directament amb el fet de caçar.

Al mes de setembre molts caçadors ja es troben immersos en plena temporada de caça. És per això que molts d’ells no assistien a Cazafir, la Fira del caçador de Móra d’Ebre i un dels certàmens de referència del sector de la caça a les Terres de l’Ebre.

Degut a aquest descens del principal públic objectiu de la fira, els seus responsables han considerat aplaçar la fira al mes de juny de l’any que ve, just a l’inici de la temporada de caça. Joan Serra és el president de la Societat de Caçadors de Móra d’Ebre.

JOAN SERRA CAZAFIR 21-8 MOTIUS

Serra fa referència a una disminució en l’assistència dels caçadors, però també dels expositors vinculats directament a l’activitat cinegètica com són les parades de venda d’armament, roba i equipaments, o gossos per a la caça.

D’altra banda, Serra creu que la crisi, la falta d’expectatives, o la falta de gent jove interessada en la caça també ha pogut influir en la davallada del nombre de caçadors.

JOAN SERRA CAZAFIR 21-8 FALTA GENT JOVE

Amb tot, Cazafir se celebrarà el mes de juny de l’any vinent, concretament el cap de setmana del 7 i 8 de juny, mantenint així el format tradicional de 2 dies de Fira.

ag. 05

La música i els balls populars de les Terres de l’Ebre triomfen a Móra d’Ebre

La música i els balls populars de les Terres de l’Ebre inunden Móra d’Ebre en el que ha estat el primer campus sobre aquestes disciplines. Una vintena d’alumnes han participat al llarg de 4 dies de classes i tallers de ball, cant i instruments tradicionals coneixent el patrimoni etnomusical dels antics territoris de la diòcesis de Tortosa.

Una vintena d’alumnes d’arreu dels països catalans, i també de l’Aragó s’han donat cita a Móra d’Ebre per aprofundir els seus coneixements sobre el patrimoni etnomusical de les Terres de l’Ebre i els antics territoris de la diòcesis de Tortosa. La jota, el fandango, les rondalles o les castanyoles han estat els protagonistes d’aquest primer campus que ha deixat als alumnes amb ganes de repetir.

TREN 3-8 ALUMNES CAMPUS

Un dels moments més especials va arribar la nit del divendres, en un escenari tant emblemàtic com és el castell de Móra d’Ebre, on hi va tenir lloc la primera Vetllada d’enversadors, que va reunir per primer cop catalans, valencians i també murcians. Miquel Àngel Flores és professor del campus:

MIQUEL ANGEL FLORES 3-8 NIT ENVERSADORS

Èxit per tant d’aquesta primera edició del campus, que segons ens han confirmat els seus organitzadors, ja es prepara per repetir l’any vinent, amb més música i balls tradicionals de les Terres de l’Ebre.

IMATGE - Organització Campus

IMATGE – Organització Campus

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

ag. 02

El Consell de la Ribera d’Ebre demana la inclusió dels municipis que han quedat fora de la Reserva de la Biosfera

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre demana en bloc que s’inclogui a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre els 7 municipis del nord de la comarca que van quedar exclosos. El ple de l’ens comarcal també va aprovar una reducció de prop del 10% del total de les retribucions dels càrrecs electes de l’entitat, i va rebutjar una moció que demanava declarar la Ribera d’Ebre zona lliure de fracking.

L’últim Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre abans de les vacances d’estiu, va començar amb la pressa de possessió de dos nous consellers: Rafel Vidal, l’alcalde d’Ascó, i Eduard Masip, alcade de la Torre de l’Espanyol.  Una sessió plenària que va aprovar per unanimitat un moció que demana al govern que s’incloguin a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, els 7 pobles del nord de la comarca que van quedar exclosos, especialment els espais naturals protegits.

D’altra banda, l’ens comarcal va aprovar una reestructuració del govern que comportarà una reducció de 176 mil euros, a 160 mil en les retribucions del total dels càrrecs electes de l’entitat. Jordi Jardí és el President del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

JORDI JARDI 1-8 REDUCCIO

Un ple en el que va sorprendre el vot en contra de l’equip de govern de l’ens comarcal a la moció presentada per ERC que demanava declarar la Ribera d’Ebre zona lliure de fracking. Francesc Barbero és el portaveu d’ERC al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

FRANCESC BARBERO 1-8 FRACKING

 

jul. 23

La Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre fa 5 anys

37.500 és el nombre de desplaçaments llargs que s’han evitat els malalts de càncer de les Terres de l’Ebre. Tot plegat gràcies a la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre, situada a Tortosa, que ha quantificat així els beneficis aportats a la població en els darrers cinc anys.

Des que el juliol de 2009 es va instal·lar a Tortosa la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre, al voltant de 1.500 pacients han pogut evitar el seu desplaçament a l’Hospital Sant Joan de Reus. O dit d’altra manera, s’han pogut evitar 37.500 desplaçaments.

Ubicat al complex de l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa, la unitat funciona com un satèl·lit de l’Hospital Sant Joan de Reus, des d’on es coordinen els tractaments, i fa possible que un 95% dels pacients amb càncer puguin rebre tractament a les Terres de l’Ebre. Amb tot, encara hi ha patologies que esdevenen més complicades, com el càncer de pàncrees, fetge o esòfag, que només es poden tractar a Barcelona.

Pel que fa al tipus de càncer més freqüent, el més tractat ha estat el càncer de mama, amb un 29% dels casos, seguit pel càncer de pròstata, amb un 19% i ja en menys proporció, els de recte, pell o pulmó.

jul. 23

I Campus de Música i Ball Popular de les Terres de l’Ebre

La primera edició del Campus de Música i Ball Popular de les Terres de l’Ebre es farà a Móra d’Ebre. El campament tindrà lloc de l’1 al 4 d’agost, i pretén posar en valor el ric i divers patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre. Cants enversats, instruments com el llaüt tradicional o ballades de Jotes són algunes de les activitats que s’hi podran realitzar.

Móra d’Ebre ha estat l’emplaçament escollit per a la celebració d’aquesta primera edició del Campus de Música i Ball Popular de les Terres de l’Ebre. De l’1 al 4 d’agost, el municipi acollirà aquesta iniciativa, que pretén reivindicar i difondre el ric patrimoni etnomusical de les nostres comarques. Joan Piñol, és l’alcalde de Móra d’Ebre.

JOAN PIÑOL 22-7 CAMPUS DIFERENT

Durant aquests 4 dies, els inscrits al Campus podran participar de diversos tallers, així com de dos cursos: un de cant enversat d’arreu dels Països Catalans, i l’altre per aprendre a tocar els instruments de corda de les rondalles tradicionals.El Conseller de Cultura del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Ferran Bladé, ha volgut destacar l’arrelament de la Jota en les festes majors del territori.

FERRAN BLADE 22-7 LA JOTA

A banda de la jota, hi haurà ball de coques, cants enversats, músiques amb llaüts, bandúrries i violins tradicionals, visites guiades, i tot tipus de tallers entorn el patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre.

El Campus l’ha impulsat l’associació cultural Riu En So i ha comptat amb el suport del Consell Comarcal i de l’Ajuntament del municipi.

JOTA.cdr

jul. 23

Festa del Renaixement de Tortosa

La Festa del Renaixement de Tortosa supera per primer cop els 200.000 visitants. La ciutat fa valer així la seva campanya promocional per atreure públic d’arreu, sobretot de l’àrea metropolitana.

El bullici dels carrers aquest cap de setmana ha estat la prova evident que el públic de la Festa del Renaixement de Tortosa ha crescut. Per primera vegada, es pot assegurar que s’ha superat la xifra consolidada dels 200.000 visitants de les darreres edicions i que la divuitena ha estat l’edició amb més públic vingut de fora de les Terres de l’Ebre, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona.

S’evidencia així que la gran campanya promocional de la ciutat que ha posat en marxa l’Ajuntament està donant els seus fruits. L’alcalde de la ciutat, Ferran Bel, ha destacat el 87% d’ocupació en els espectacles d’aforament limitat o el gran impacte econòmic que ha tingut la festa en el comerç tradicional.

jul. 19

Miravet a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Una filmació sobre la vida quotidiana al Miravet de l’any 1930 serà present en la tercera edició de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Les projeccions, que comencen avui, tindran lloc a la plaça exterior del Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta.

Avui comencen les projeccions de la tercera edició de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Entre les obres seleccionades destaca un documental sobre el darrer calafat de l’Ebre, i sobretot, una filmació que mostra la vida quotidiana al Miravet dels anys 30 del segle passat. Pere Luque és del Museu de les Terres de l’Ebre.

PERE LUQUE 18-7 FILM MIRAVET

Les projeccions es faran a la plaça exterior del Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta. Abans de cada projecció però, els autors i especialistes presentaran les filmacions, i posteriorment, s’oferirà als assistents la degustació de licors i sucs de fruita que representin els territoris participants en la Mostra.

El programa de projeccions d’aquesta tercera edició de la Mostra, compta amb la presència d’onze documentals i films d’elevat interès etnogràfic que es passaran entre avui, demà i els dies 26 i 27 de juliol.

arroz amargo 4
Los ultims passadors