febr. 24

Només s’ha enllestit una quarta part de les obres del pla de restitució.

Tant sols una quarta part de les obres del pla de restitució, vinculat a les obres de descontaminació del pantà de Flix, estan acabades. De les 34 actuacions pendents, n’hi ha deu que l’ACA encara no ha pogut resoldre els projectes i les expropiacions.

Acuamed només ha enllestit un 25% de les obres previstes al pla de restitució territorial vinculat a les obres de descontaminació de l’embassament de Flix. Això vol dir que de les 44 actuacions previstes tant sols se n’han finalitzat 10. Mentre que de les 34 obres que queden pendents, 10 no es poden iniciar ja que l’ACA encara no ha enllestit els projectes i les expropiacions. Josep Enric Llebot és secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat:

JOSEP ENRIC LLEBOT 23-2-14 25%OBRES RESTITUCIÓ

D’aquestes deu obres pendents de començar, està previst que set s’iniciïn en els propers tres mesos, mentre que les tres restants encara no tenen data d’inici ja que ha estat necessari modificar el projecte inicial.

 

febr. 21

Polèmica a la Fatarella per la troballa d’unes restes òssies l’any 2009.

Una empresa de construcció denuncia que va rebre amenaces per part del consistori municipal de La Fatarella l’any 2009 després d’haver trobat unes restes òssies durant les obres d’arranjament de la plaça de la població. Segons el propietari de l’empresa tant l’alcaldessa d’aquell moment com l’enginyer de l’obra els van amenaçar en que no cobrarien si paraven l’obra.

Els fets van succeir al juny del 2009, quan l’empresa Es Ferreret Reformes es trobava remodelant la Plaça Major de la Fatarella. Quatre anys més tard els propietaris de l’empresa s’han manifestat a la plaça en presència de l’actual alcalde, per tal d’explicar-li els fets. Francisco Serrano és qui va trobar els ossos:

FRANCISCO SERRANO 18-2-14 OBRES FATARELLA OSSOS

Serrano assegura que es van sentir pressionats i que van decidir amagar els ossos a casa i continuar endavant amb les obres.

L’actual alcalde de la Fatarella, Jesús Ruana, es va comprometre a arribar al final de la qüestió.

JESUS RUANA 18-2-14 ME COMPROMETO A ESTUDIARHO

Per la seua part, la que era alcaldessa en aquells moments, Carme Pelejà, assegura que ella no té constància que es trobessin restes òssies durant les obres a la plaça:

CARME PELEJA 19-2-14 NO TINC CONSTANCIA OSSOS

Segons fonts consultades per aquesta emissora l’empresari va entregar les restes trobades als Mossos d’Esquadra un any després de la troballa. I aquests ho van posar en coneixement del jutjat de Gandesa, qui va ordenar que es lliuressin al Memorial Democràtic.

Serrano entrega papers Ruana La Fatarella 18-2-14 Parlen Serrano i Ruana plaça_1-18-2-14 Plaça Major + Ajuntament La FAtarella 18-2-14 Plaça Major La Fatarella 18-2-14 Plaça Major La Fatarella_2 18-2-14

gen. 23

La Torre de l’Espanyol iniciarà en breus les obres del “Viure al poble més”.

Les obres del projecte Viure al poble més a la Torre de l’Espanyol s’iniciaran en les properes setmanes amb la reconstrucció del casc antic de la població. Dins del mateix programa aquest any el consistori municipal també té previst recuperar una via romana que passava pel municipi.

Un projecte que s’anomena “La Torre de l’Espanyol, cruïlla històrica entre l’Ebre i el Priorat” i que consta d’una despesa subvencionable de 900 mil euros. El 65% arriba de Fons Europeus, el 15% del Departament de Governació de la Generalitat i el 20% restant del consistori municipal, que en aquest cas ha apostat per la recerca de subvencions. Les obres s’han d’executar entre els anys 2014 i 2015 i el consistori municipal té previst començar en les properes setmanes amb la primera fase, amb la que es farà una reconstrucció del casc antic. Tot plegat amb l’objectiu de recuperar el patrimoni de la població, Eduard Masip és l’alcalde de La Torre de l’Espanyol:

EDUARD MASIP 22-1-14 INICI OBRES VIURE POBLE

La segona actuació dins del projecte Viure al poble més està previst que s’iniciï aquest estiu, es tracta de la recuperació d’una via romana que passava per la població i que anava des de l’Aragó fins a Bellmunt del Priorat. El projecte també contempla la construcció d’un centre d’interpretació de la fauna i la flora de la Serra de Tormo, que es troba dins la Xarxa Natura 2.000.

 

gen. 13

Inaugurades les obres de remodelació de la plaça Baranova.

Tivissa inaugura les obres d’arranjament d’un dels emplaçaments més emblemàtics de la població, la plaça de la Baranova. Es tracta de la tercera remodelació que ha viscut la plaça des de l’any 1927.

L’arranjament de la plaça de la Baranova i el seu entorn forma part de la primera fase del Pla de Renovació i Millora del conjunt del Centre històric de Tivissa que preveu la millora dels diferents espais del nucli antic de la població. Amb un pressupost de gairebé 806 mil s’han substituït els serveis generals, així com s’han soterrat les línies elèctriques i de telefònica mòbil i s’ha instal·lat un nou enllumenat públic i un paviment de pedra natural. Des de la seua urbanització l’any 1927, aquesta és la tercera remodelació que pateix l’emblemàtica plaça. Jordi Jardí és l’alcalde de Tivissa.

JORDI JARDI 12-1-14 INAUGURACIO BARANOVA

L’encarregat d’inaugurar les obres ahir a la tarda va ser el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Un cop inaugurada la plaça tots els veïns van poder visualitzar un vídeo amb imatges sobre la història de la plaça, així com un concert de Gospel a l’interior de l’Església.

DSC_1299 DSC_1301 DSC_1300 DSC_1294

gen. 07

El Contenciós Administratiu de Tarragona anul·la la concessió del tanatori municipal de Móra la Nova.

El Tribunal Contenciós Administratiu de Tarragona anul·la la concessió del tanatori municipal de Móra la Nova a la Funerària Mena i exigeix que es torni a l’inici del procés d’adjudicació per tal de valorar les dos propostes que hi havia sobre la taula.

El passat 18 de desembre el Tribunal Contenciós Administratiu de Tarragona va dictar sentència contra l’acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Móra la Nova del 22 de novembre del 2012, on es concedia l’adequació i explotació del tanatori municipal a la Funerària Mena, per tal d’ubicar-lo a l’antic escorxador municipal. Tot plegat després que la Funerària del Priorat, Ribera, Terra Alta presentés un contenciós administratiu denunciant irregularitats en el procés d’adjudicació.

La sentència acorda anul·lar la concessió declarant nul el procés d’adjudicació i demana que es torni a l’inici d’aquest procés per tal de valorar l’oferta que havien realitzat totes dos empreses. Cal remarcar que les obres, que es troben en la seua recta final, continúen en marxa, el mateix consistori municipal assegurava fa tant sols un mes que les obres estarien llestes durant aquest mes de gener.

D’altra banda l’empresa funerària també va denunciar irregularitats en el canvi d’us de l’edifici municipal. Un procediment que encara està pendent de resoldre.

Segons ha pogut saber aquesta emissora la Funerària Priorat, Ribera, Terra Alta va presentar el passat 31 de desembre un nou projecte per tal d’instal·lar un tanatori a la població; en aquests moments es troba a l’espera d’obtenir la llicència per iniciar les obres.

Imatge de les obres a finals del passat mes de novembre.

Imatge de les obres a finals del passat mes de novembre.

 

 

 

des. 17

Darmós millora diversos carrers del seu nucli antic.

Darmós inaugura les obres d’arranjament de diversos carrers del seu nucli antic. Una actuació que ha requerit d’una inversió de més de 107 mil euros.

CRÒNICA ADRIANA MONCLÚS

CRO 17-12 OBRES DARMOS

Aquestes obres d’arranjament han permès millorar de forma notable les condicions dels carrers de la Rectoria, Major i les Valls, així com la plaça de l’Església de Darmós, a Tivissa. Concretament els treballs d’arranjament d’aquests carrers del nucli antic de la població han consistit en l’enderroc dels paviments i les xarxes existents, d’aquesta manera s’han canviat les xarxes de clavegueram, aigua potable i enllumenat públic, mentre que s’ha realitzat una nova pavimentació i s’ha disposat de nou mobiliari urbà.

Una actuació que ha requerit d’una inversió de més de 107 mil euros. El Departament de Governació a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, el PUOSC, n’ha subvencionat 60 mil, mentre que la Diputació de Tarragona n’ha aportat 41.500 via el Pla d’Actuació Municipal.

des. 16

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre celebra els seus 25 anys inaugurant l’ampliació de la seu.

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre commemora els seus 25 anys de vida reivindicant el paper dels ens comarcals, com un element clau per al reequilibri territorial.

L’ens comarcal de la Ribera d’Ebre va celebrar el passat divendres al vespre un acte institucional per tal de commemorar els seus 25 anys d’història, igual que al llarg d’aquest any 2013 han anat fent la resta de consells comarcal de Catalunya. Un acte en el que es va fer un viatge a través d’aquest primers 25 anys i en el que hi van ser presents els 5 presidents que fins al moment ha tingut l’ens comarcal. Precisament l’actual president, Jordi Jardí va aprofitar l’esdeveniment per reivindicar el paper dels consells comarcals:

JORDI JARDI 13-12 25 ANYS CCRE PAPER CC

L’acte va estar presidit pel conseller de presidència i portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, qui va assegurar que compartia l’opinió de Jardí, i va afegir que la continuïtat dels consells comarcals està garantida, tot i que si que serà necessari suprimir-ne alguns com el del Barcelonés:

FRANCESC HOMS 13-12 CONTINUITAT CC

D’altra banda es va aprofitar la celebració del primer quart de segle de l’ens comarcal per inaugurar de manera oficial les obres d’ampliació de la seu comarcal.

DSC_1136 DSC_1148 DSC_1152 DSC_1134