febr. 08

Cauen a la meitat els concursos de creditors a la demarcació de Tarragona

Tarragona és la demarcació catalana en la que han baixat més elsconcursos de creditors, reduïnt-se gairebé a la meitat.

Durant el darrer any, empreses i particulars van presentar una cinquantena d’expedients, el que suposa una caiguda de més del 40% en 12 mesos. És una mitjana molt superior a la de tot Catalunya, que frega el 10%.

SER TARRAGONA

CRO 08-02-17 concurs creditors

febr. 07

Setmana decisiva pel futur del parc nuclear espanyol

El Consell de Seguretat Nuclear decidirà aquesta setmana si allarga la vida útil de Santa Maria de Garoña fins l’any 2031.

Aquesta central nuclear, a la provincia de Burgos, és la més antiga de tot l’Estat i porta quatre anys inoperativa.

El ple del Consell de Seguretat Nuclear es reuneix demà dimecres per debatre si autoritza a Garoña per perar quinze anys més, fins el 2031. Si la votació és favorable s’obrirà la porta a que totes les centrals nuclears puguin operar més enllà dels quaranta anys i arribar, almenys, fins als seixanta.

Tot i això, el vist-i-plau del Consell de Seguretat no serà definitiu per reobrir Garoña, ja que després serà el govern del Partit Popular qui haurà de donar l’autorització última a la central per seguir operant.

I després, en última instancia, l’empresa Nuclenor, formada per Iberdrola i Endesa, haurà de decidir si assumeix les inversions que el Consell Nuclear li exigirà per tornar a obrir aquesta central nuclear de Santa Maria Garoña.

Avui dimarts, està previst que el president del Consell de Seguretat Nuclear comparegui al Congrés dels Diputats per donar més detalls sobre el futur de la central nuclear de Garoña.

ANDREU PRUNERA

CRO 07-02-17 csn

febr. 07

Els municipis eòlics demanen una llei que reguli les compensacions que han de rebre dels parcs

L’Associació de Municipis Eòlics reclama al Parlament de Catalunya que s’aprovi una llei que reguli les compensacions que les empreses dels parcs eòlics han de pagar anualment als Ajuntaments, per tal de compensar els efectes negatius que poden tenir els aerogeneradors a cada municipi

Ara per ara, cada Ajuntament sol tenir un conveni bilateral amb l’empresa eléctrica del parc eòlic, que estableix les compensacions que l’empresa facilitarà a l’Ajuntament. En moltes ocasions, però, aquesta aportació depén de fòrmules complexes en funció de la quantitat d’energia que ha produit cada aerogenerador i que solen afavorir les companyies, fins al punt que, de vegades, no arriben a pagar ni cinc. Aquest fet ha portat a Ajuntaments com els de Móra d’Ebre, Batea o la Fatarella a iniciar contenciosos contra les empeses eòliques.

Des de l’associació de municipis eòlics de Catalunya ja s’està negociant amb els diferents partits del Parlament per tirar endavant la nova llei en els propers mesos, i que seria similar a les que ja funcionen a altres comunitats com el País Valencià o Galícia.

ANDREU PRUNERA

CRO 07-02-17 eolics

febr. 07

Les ventades parteixen l’emblemàtic aube de la plaça del Riu, a Ascó

Les fortes ventades del diumenge van acabar amb un dels símbols emblemàtics del municipi d’Ascó. L’aube de la plaça del riu, es va partir pràcticament per la meitat a causa de les fortes ratxes de vent, que van arribar als 110 quilòmetres per hora al municipi.

L’arbre donava obra a la plaça del riu, i estava envoltant per un banc des d’on es pot observar el riu Ebre al seu pas per Ascó i que va resultar malmés per la caiguda parcial de l’aube.

Segons informa Video Ascó Televisió, el barquer Vicent Biarnés va plantar aquest arbre a mitjans del segle XX a la façana fluvial del municipi i era considerat un dels símbols del municipi. L’ajuntament però, ja ha anunciat que no es podrà salvar la resta de l’arbre i que una empresa s’encarregarà en els propers dies de retirar-ne la part que s’ha mantingut el peu. Tota la llenya es cremarà durant a la foguera durant el proper Sant Antoni, amb un comiat al ritme de la tradicional jota del municipi d’Ascó.

ANDREU PRUNERA

CRO 07-02-17 aube

Foto: Video Ascó Televisió

febr. 07

Ingrid Pino, subcampiona de Catalunya absoluta als 1.500 metres llisos

L’atleta benissanetana Ingrid Pino s’ha proclamat subcampiona absoluta de Catalunya als 1.500 metres amb una marca de 4 minuts i 28 segons i 17 centèsimes, que suposa la seua millor marca personal.

Ingrid Pino, amb només 22 anys i després de sortida d’una llarga lesió, viu un dels millors moments de la seua trajectòria… i tot just la setmana passada es penjava la medalla de plata en 800 metres al campionat de Catalunya categoria promesa, i l’or en 1.500 metres promesa.

El pròxim repte de la benissanetana serà aquest cap de setmana, a Madrid, als campionats d’Espanya en la categoria de 1.500 metres.  

ANDREU PRUNERA

CRO 07-02-17 ingridpino

Foto: Ingrid Pino

febr. 07

Bon paper de les atletes de Móra la Nova al Campionat de twirling de dansa

Les atletes del Club de Twirling de Móra la Nova es fan amb 5 primers llocs en la primera fase de dansa del Campionat de Twirling de Catalunya disputat el passat diumenge a Móra la Nova.

Nou clubs de twirling d’arreu de Catalunya van participar aquest cap de setmana en la primera fase de dansa del Campionat de Twirling. En total hi van competir 140 atletes amb un pavelló esportiu ple de gom a gom, on hi van assistir més de 400 persones.

El resultat va ser satisfactori per les atletes locals que es van fer amb 5 primers llocs, una segona posició i tres tercers llocs. Amb l’actuació destacada del grup de dansa júnior. Uns resultats molt positius ja que el campionat és puntuable per poder participar al Campionat de Twirling d’Europa  en la modalitat de dansa que es disputarà al mes d’abril a Croàcia. 

CRO 07-02-17 twirling

febr. 06

Ercros es desvincula dels focus de contaminació de Flix

Ercros es desvincula dels cinc focus de contaminació que investiga l’Ajuntament de Flix fora dels terrenys industrials de la companyia. Segons la companyia, NO hi ha cap constancia de que s’hagin produit abocaments incontrolats fora de la planta, com ho asseguren alguns extreballadors de l’empresa.

Un grup d’extreballadors d’Ercros a Flix han assenyalat fins a cinc indrets on s’haurien produit abocaments incontrolats de productes químics als anys 60 i 70. La secretària general d’Ercros, Teresa Conesa, assegura però que NO tenen cap constancia de que això sigui cert i diu que assumiran el sanejament d’aquests punts si es demostra que són fruit de l’activitat d’Ercros.

ANDREU PRUNERA

CRO 06-02-17 focusErcros