Les Terres de l’Ebre han rebut ja el diploma que les acredita com a Reserva de la Biosfera.
El Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, va ser l’encarregat ahir al migdia de rebre el diploma acreditatiu en un acte que es va celebrar a la seu del Ministeri d’Agricultura, on va rebre aquest distintiu de mans del ministre Miguel Arias Cañete.
La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre aprova inicialment el pla director Urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals, que finalment amplia la superfície màxima dels masets fins als 60 metres quadrats, mentre que en el cas de les casetes d’eines serà de 20 metres quadrats.
La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar inicialment ahir a la tarda el Pla Director Urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals a les Terres de l’Ebre, conegudes popularment com els masets o casetes d’eines. Un pla que ha aconseguit augmentar la superfície màxima d’aquestes construccions en sòl rural, en el cas dels masets s’ha passat dels 40 als 60m/2, mentre que amb les casetes d’eines s’ha aconseguit passar dels 10 fins als 20metres quadrats. Agustí Serra és el Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme:
AGUSTÍ SERRA 4-2-14 APROVACIÓ INICIAL PLA DIR MASETS
Una aprovació que celebrava el delegat del govern a les Terres de l’Ebre i també alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, ja que diu que d’aquesta manera els alcaldes tindran tranquil·litat jurídica a l’hora de concedir permisos d’obres:
XAVIER PALLARES 4-2-14 PLA DIRECTOR MASETS TRANQUILITAT
Un cop aprovat inicialment aquest pla director s’inicia un període d’exposició pública per tal que es puguin presentar al·legacions i aportacions.
UGT i Comissions Obreres reclamen a la Generalitat una reforma de la composició i funcions del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre per fer-lo operatiu. Argumenten que, amb la composició actual, en la qual els representants de l’administració són majoria, les reunions del consell s’han acabat convertint en un espai on la Generalitat es limita a informar dels seus projectes. Per això, les forces sindicals reclamen que el Govern no hi tingui representació i que el Consell pugui fer informes i propostes.
Els sindicats afegeixen que els canvis en el Consell també haurien d’anar acompanyats d’una reforma en profunditat de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, l’IDECE. Orgànicament, el Consell Econòmic i Social és una Comissió de treball del Consell Assessor de l’IDECE, que no es reuneix des de fa anys. Per això part de la proposta sindical suggereix que el Consell Econòmic i Social passi a dependre del Consell Rector de l’IDECE. Wifredo Miró és el primer secretari de la UGT a les Terres de l’Ebre.
Els sindicats expliquen que la seua proposta simplement demana equiparar l’estructura i funcions del consell ebrenc amb les del Consell Econòmic i Social de Catalunya. Josep Casadó és el primer secretari de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre.
UGT i Comissions Obreres van plantejar aquesta petició en la darrera reunió del Consell Econòmic i Social, en la qual es va reelegir a Josep Maria Franquet com a president.
L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya elaborarà un inventari del patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre com a reserva de la Biosfera per tal de posar en valor tot el patrimoni immaterial del territori.
Es tracta d’un treball que ja va realitzar l’altra reserva de la biosfera de Catalunya, la del Montseny i que fins i tot va rebre el reconeixement de la UNESCO. Ara l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya vol fer el mateix treball a les Terres de l’Ebre per tal de que es valori tot el patrimoni immaterial que tenen les 4 comarques. Lluís Puig és el Director General de Cultura Popular del Departament de Cultura:
LLUIS PUIG 30-1-14 INVENTARI RESERVA BIOSFERA TTEE
Es tracta d’un procés llarg que haurà de dirigir la mateixa direcció general de Cultura Popular a través de dos agents culturals importants al territori com són l’Institut Ramón Muntaner i el Museu de les Terres de l’Ebre.
La Unió de Pagesos va lliurar ahir al delegat del govern a les Terres de l’Ebre el decàleg de mesures que ha elaborat el sindicat per aturar els robatoris al camp.
Els pagesos posen l’accent sobretot en la necessitat de reformar el codi penal per tal d’endurir les penes en el cas dels lladres reincidents. El coordinador territorial de la Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha explicat que els pagesos se senten impunes davant aquest fet:
Tot i reconèixer que el nombre de robatoris de maquinària agrícola no ha anat en augment a les Terres de l’Ebre, Montesó insisteix en que sí que continua un degoteig constant de robatoris de productes agrícoles que es fa encara més evident durant l’època de la collita:
El sindicat també ha reclamat una major coordinació entre els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals així com la possibilitat de que es puguin agilitzar les denúncies. Representants de la Unió de Pagesos es van reunir ahir al matí durant més d’una hora amb el delegat del govern a les Terres de l’Ebre i li van fer arribar aquest decàleg de mesures que es va aprovar en la darrera assemblea nacional de la Unió de Pagesos celebrada fa unes setmanes.
Esquerra Republicana de Catalunya qüestionava ahir la forma en què s’estan planificant les estructures de govern del futur Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, el COPATE, l’ens que haurà de gestionar qüestions com la gestió de la Reserva de la Biosfera i la lluita contra la mosca negra o el mosquit. Els republicans entenen que CiU està trencant el consens en la negociació del nou Consorci en voler imposar uns estatuts que plantegen que en la Junta General no hi estiguin representats els ajuntaments, sinó representants designats pels consells comarcals.
Els republicans entenen que CiU i, en especial, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, vol reproduir al Consorci de Polítiques Ambientals l’actual equilibri de forces polítiques dels consells comarcals. També qüestionen que els consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià constin com a ens promotors del Consorci i que als de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre només se’ls reservi la denominació d’associats en cas que s’hi acabin adherint. El secretari d’organització de la Federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha afirmat que amb els plantejaments actuals serà difícil arribar a un acord i ha criticat que això, de retruc, estigui retardant la posada en marxa d’una gestió unitària dels residus de les Terres de l’Ebre.
Esquerra Republicana també reclama que en les negociacions del nou consorci, el Baix Ebre i el Montsià incloguin en igualtat de condicions la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, sobretot si el nou ens ha de gestionar la Reserva de la Biosfera.
400 mil euros. Aquesta és la xifra que han ingressat les Terres de l’Ebre durant el passat 2013 per la taxa turística. Entre els 9 municipis ebrencs dels 146 del país que ingressen més de 6 mil euros s’hi troba Arnes.
Durant el passat any 2013 el conjunt de les Terres de l’Ebre ha inressat més de 391 mil euros de l’Impost d’Estades en Establiments Turístics, més conegut com la taxa turística. D’aquest import total 359 mil euros s’han recaptat en tant sols 9 municipis ebrencs entre els quals hi trobem a Arnes que ocupa la posició 105 en el rànquing català amb un import de més de 14 mil euros. A la part baixa del rànquing hi trobem a Ascó, amb tant sols 9 euros.
Els ingressos que genera la taxa turística es retornen amb campanyes promocional per al sector turístic. En aquest sentit el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès ha fet una crida a legalitzar tots els apartaments turístics:
XAVIER PALLARES 21-1-14 LEGALITZAR ESTABLIMENTS TURISTICS
Pallarès va donar a conèixer aquestes xifres en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de Direcció de l’Administració de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.