set. 13

La jota protagonista del cap de setmana a la Ribera d’Ebre.

La Ribera d’Ebre ens endinsa aquest dissabte en la història de la jota de les Terres de l’Ebre acollint la Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, que s’acompanyarà de la quarta festa de la jota comarcal. Una festa que aquest any incorpora 4 noves jotes arribant d’aquesta manera a les catorze.

Al llarg de la última dècada són molts els pobles de les comarques de l’Ebre que estan treballant dur per tal de recuperar el seu ball de la jota, fent tot un procés de recerca sobre quins eren els passos que es seguien, si era o no puntejada, si es ballava amb coques o sense i quina era la música que l’acompanyava. Tota una història que la podrem viure aquest dissabte a Móra la Nova, on tindrà lloc la onzena Jornada Etnològica de les Terres de l’Ebre que aquest any es dedica a la seua jota ballada.

La Ribera d’Ebre ha apostat per la recuperació d’aquest ball típic, i aquest celebrarà la quarta edició de la seua Festa de la Jota Comarcal. Una jornada que tindrà lloc a Ascó i en la que s’hi incorporen 4 noves jotes: la de Darmós, La Serra, La Torre de l’Espanyol i Ginestar; que es sumen a les 10 jotes ja recuperades en els últims quatre anys. Mireia Granjé és la Tècnica de Cultura del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre:

MIREIA GRANJE 12-9 JOTA RIBERA DEBRE

Una festa que vol animar a la gent a sortir al carrer a puntejar la jota, amb aquest objectiu celebraran també la segona edició del premi Instagram, per tal que la Jota de la Ribera d’Ebre arribi també a les xarxes socials.

CARTELL FESTA JOTA RE ASCÓ 14-9-2013 CARTELL JORNADA ETNOLOGIA TTEE JOTA BALLADA 14-9-2013

set. 13

Suspesa l’aprovació inicial de l’abocador al Pinell de Brai

La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre suspèn l’aprovació inicial d’implantar un dipòsit temporal de residus al Pinell de Brai. Un projecte que ja va rebutjar el municipi de la Terra Alta en un referèndum celebrat l’any 2010, on un 70% de la població es va mostrar partidari del NO.

Tres anys més tard els propietaris dels terrenys on s’hauria d’instal·lar aquest abocador han presentat el projecte a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, qui ahir en va suspendre la seua aprovació inicial ja que asseguren que la documentació presentada era molt feble, amb una gran manca d’informació de l’estructura de la propietat. El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va voler deixar clar que en el cas que en properes reunions el projecte obtingués l’aprovació de la comissió, encara s’haurien de pronunciar la resta d’organismes sectorials per tal de tirar-lo endavant:

AGUSTI SERRA 12-9 PINELL BRAI RESIDUS

Un projecte que sempre ha rebutjat l’alcalde del municipi, Lluis Melich. I és que aquest abocador s’instal·laria a tant sols 600 metres de l’estació del Pinell a la Via verda i implicaria un augment considerable del trànsit de camions a la zona, que haurien de transportar unes 30 tones diàries de residus.

set. 05

Bankia tanca l’oficina de Móra d’Ebre

L’ERO de Bankia deixarà les Terres de l’Ebre sense CAP oficina d’aquesta entitat bancària. Concretament es tancaran 7 oficines, entre aquestes la de Móra d’Ebre. El tancament s’haurà completat abans de mitjans de desembre afectant una trentena de treballadors ebrencs. Pel que fa als clients, hauran de desplaçar-se fins a Tarragona per fer gestions de forma presencial.

L’expedient de regulació d’ocupació de Bankia, que ve imposat pel Fons de Reestructuració Bancària, el FROB, preveu el tancament de 29 oficines a la demarcació de Tarragona i que es sumaran a les dos que ja s’han tancat en els darrers mesos. A les Terres de l’Ebre, es tancaran 7 oficines. En concret, 2 a Amposta, 1 a Móra d’Ebre, 1 a Sant Carles de la Ràpita, 2 a Tortosa i 1 a Ulldecona.

Quan s’hagi completat el pla de tancaments, com a molt a mitjans de desembre, només quedaran obertes dos oficines a la demarcació, totes a la ciutat de Tarragona. Una serà una oficina i l’altra, un centre de liquidació i recuperació, que és on aniran a parar els comptes dels clients de les oficines clausurades. A la pràctica, això suposa que els clients ebrencs que vulguin continuar amb Bankia hauran de fer gestions online o anar a Tarragona si volen ser atesos de forma presencial.

Els sindicats han criticat amb duresa aquest massiu tancament d’oficines, perquè suposa la pràctica desaparició de Bankia a Catalunya, un territori rendible a nivell bancari. Creuen que els interessos dels tres grans bancs espanyols actuals –Santander, Caixabank i BBVA, estan al darrera d’aquest dur ERO a Catalunya. En total, Bankia acomiadarà a la demarcació 77 treballadors, dels quals una trentena treballen a les Terres de l’Ebre.

set. 02

Ocupació irregular durant aquest estiu als allotjaments rurals

I avui, 2 de setembre, deixem enrere els mesos forts de l’estiu, i es moment de fer balanç en quant a l’ocupació turística. Una ocupació que l’Associació d’allotjaments Rurals de les Terres de l’Ebre ha qualificat d’irregular.

A les Terres de l’Ebre l’Associació d’allotjaments rurals ha qualificat la campanya turística de molt irregular. Asseguren que el juliol va ser fluix i que només durant la primera quinzena d’agost es va fregar el 90% d’ocupació. Lola Gomez és una de les portaveus de l’associació:

GOMEZ OCUPACIO CASES_01-09

Els propietaris dels allotjaments rurals asseguren que el seu públic està format sobretot per famílies amb nens i que aquest és un dels sector més afectats per la crisi.

ag. 30

CCTA ofereix beques per estudiar postgraus sobre turisme, oci i empreses agroalimentàries

El Consell Comarcal de la Terra Alta ofereix beques per als estudiants interessats en postgraus relacionats amb turisme, oci i empreses agroalimentàries. Aquests postgraus es cursarien al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV durant aquest proper curs escolar.

El Consell Comarcal de la Terra Alta oferirà beques a estudiants per a cursar 2 postgraus que organitza la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre. Concretament, les beques són per als postgraus de “Gestió d’empreses de turisme i oci” i el postgrau de “Economia, innovació tecnològica i qualitat a les empreses agroalimentàries”.

Aquestes beques les poden sol·licitar tots els alumnes matriculats a aquests postgraus i residents a la comarca de la Terra Alta, fins al 15 d’octubre d’enguany.

L’import de la beca dependrà del nombre de sol·licituds i s’adjudicaran de forma inversament proporcional a la renda per càpita del sol·licitant. El Consell Comarcal preveu que les beques arribin, com a molt, al 40% del cost de la matrícula.

ag. 30

Municipis de la Ribera d’Ebre col·laboren amb Òmnium Cultural

Vinebre i Flix van signar dimecres un conveni de col·laboració amb l’entitat Òmnium Cultural per treballar conjuntament per la llengua, la cultura i el país. L’objectiu d’aquests convenis és combinar les capacitats logístiques dels Ajuntaments amb la il·lusió i l’empenta de la societat civil.

Dimecres a la tarda se li va girar feina a la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. A primera hora de la tarda va signar un conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Flix i l’entitat que ella mateixa presideix, just abans de pronunciar una conferència al mateix consistori sobre la llengua i la cultura catalanes. Tot seguit, cap al vespre, va fer el mateix amb l’ajuntament de Vinebre. Casals ha destacat allò què pot aportar cadascuna de les parts signants d’aquests convenis de col·laboració.

MURIEL CASALS 30-8 CONVENIS COLABORACIÓ

D’altra banda, Casals va fer una valoració molt positiva del fet que 9 dels 14 alcaldes del PSC a les Terres de l’Ebre hagin decidit participar a títol individual en la cadena humana de l’11 de setembre.

MURIEL CASALS 30-8 VALORACIO PSC

Finalment a la nit, Casals va presidir l’acte d’entrega de la trenta-unena edició del Premi de Narrativa Ribera d’Ebre que va guanyar l’escriptora novell Maria Carme Poblet amb la seva novel·la “Pluja sobre terra Molla”.

ag. 28

Alcaldes del PSC de les Terres de l’Ebre a la Via Catalana cap a la Independència

7 alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han decidit a títol individual participar de la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics a les Terres de l’Ebre, ja que alguns alcaldes socialistes del baix Ebre i diversos regidors haurien pres la mateixa decisió.

Els alcaldes socialistes del Ginestar, Flix, Batea, Bot, Pinell de Brai, Corbera d’Ebre i La Fatarella han decidit, a títol individual i de manera personal, participar en la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics al nostre territori, ja que els alcaldes de Xerta i Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, també han confirmat la seua presència a la cadena humana.

Els motius de l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez, són d’una banda, la voluntat d’exercir el dret a decidir per saber l’opinió dels ciutadans, i de l’altra, per lo malament que Espanya es porta amb els catalans fet que el batlle nota sobretot al seu Ajuntament.

ANTONIO ALVAREZ 27-8 MOTIUS

Els alcaldes diuen que hi participaran principalment perquè estan a favor del dret a decidir, tot i que són conscients que el lema de la Via Catalana és cap a la independència. Aquest cognom de la Via Catalana no és un obstacle per a l’alcalde del Ginestar, Josep Maria Domènech, que considera que la Cadena Humana és un pas de cara a l’exercici del dret a decidir i la resta ja es veurà.

JOSEP MARIA DOMENECH 27-8 CAP PROBLEMA INDEPENDENCIA

De tots els alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta el qui s’hi ha manifestat amb més convicció a favor de la Via Catalana de l’11 de setembre és el batlle de Flix, Marc Mur.

MARC MUR 27-8 EL MEU LLOC ESTA A LA VIA

Mur considera a més, que l’escrit del número dos dels socialistes catalans, Antoni Balmón, on afirma que sobra gent al PSC i critica de manera bel·ligerant el sector catalanista del partit és una equivocació. Mur assegura que lo únic que sobra són escrits com el seu que falten al respecte a molts militants i càrrecs electes del partit.

MARC MUR 27-8 BALMON EQUIVOCACIÓ

Mur aposta per canviar la posició de la direcció del partit des de dins per retornar a la centralitat i la coherència política, i considera que no pot ser que el PSC sigui el primer de la classe alhora de ser antiindependentista alineant-se així amb Ciutadans i PP.

Malgrat que algú pogués veure en aquesta decisió dels alcaldes un intent del sector catalanista del PSC de forçar a la direcció del partit, tots els batlles amb qui hem parlat han assegurat a RàdioMóra d’Ebre que la decisió d’assistir a la cadena humana de l’11 de setembre ha estat  a títol individual i personal, i per tant sense cap tipus de planificació ni de coordinació entre ells.