Etiqueta: la Fatarella

Mecenatge per combatre les retallades a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre.

Les escoles municipals de música recorren a la imaginació després d’haver perdut el finançament de la Generalitat, com és el cas de la de Móra d’Ebre, que després d’haver perdut també la subvenció del consell comarcal de la Ribera d’Ebre ha decidit apostar pel mecenatge. D’altres, com la de La Fatarella creuen que el futur de les escoles de música passa per la creació de sinergies entre elles. 

ADRIANA MONCLÚS

CRO 9-4-14 ESCOLES DE MÚSICA

Polèmica a la Fatarella per la troballa d’unes restes òssies l’any 2009.

Una empresa de construcció denuncia que va rebre amenaces per part del consistori municipal de La Fatarella l’any 2009 després d’haver trobat unes restes òssies durant les obres d’arranjament de la plaça de la població. Segons el propietari de l’empresa tant l’alcaldessa d’aquell moment com l’enginyer de l’obra els van amenaçar en que no cobrarien si paraven l’obra.

Els fets van succeir al juny del 2009, quan l’empresa Es Ferreret Reformes es trobava remodelant la Plaça Major de la Fatarella. Quatre anys més tard els propietaris de l’empresa s’han manifestat a la plaça en presència de l’actual alcalde, per tal d’explicar-li els fets. Francisco Serrano és qui va trobar els ossos:

FRANCISCO SERRANO 18-2-14 OBRES FATARELLA OSSOS

Serrano assegura que es van sentir pressionats i que van decidir amagar els ossos a casa i continuar endavant amb les obres.

L’actual alcalde de la Fatarella, Jesús Ruana, es va comprometre a arribar al final de la qüestió.

JESUS RUANA 18-2-14 ME COMPROMETO A ESTUDIARHO

Per la seua part, la que era alcaldessa en aquells moments, Carme Pelejà, assegura que ella no té constància que es trobessin restes òssies durant les obres a la plaça:

CARME PELEJA 19-2-14 NO TINC CONSTANCIA OSSOS

Segons fonts consultades per aquesta emissora l’empresari va entregar les restes trobades als Mossos d’Esquadra un any després de la troballa. I aquests ho van posar en coneixement del jutjat de Gandesa, qui va ordenar que es lliuressin al Memorial Democràtic.

Serrano entrega papers Ruana La Fatarella 18-2-14 Parlen Serrano i Ruana plaça_1-18-2-14 Plaça Major + Ajuntament La FAtarella 18-2-14 Plaça Major La Fatarella 18-2-14 Plaça Major La Fatarella_2 18-2-14

Delta Produccions comença el rodatge de La Fatarella 1938.

Delta Produccions, una petita productora ebrenca, començarà la setmana vinent el rodatge de La Fatarella 1938, un curtmetratgede ficció basat en l’experiència real d’un soldat de la Lleva del Biberó a la Batalla de l’Ebre. Es rodarà, entre d’altres, en trinxeres reals a la Fatarella.

La productora ha trigat dos anys a materialitzar el projecte, que compta amb un pressupost de 6.000 euros dels quals 4.000 s’han aconseguit a través del crowfunding, és a dir, a través d’aportacions econòmiques d’entitats i particulars.

La Fatarella 1938 es basa en El último cigarrillo, un relat curt de Joan Ferré on l’autor explica la historia del seu tiet Leonardo, un soldat republicà de la Lleva del Biberó. Dissabte de la semana vinent es rodarà en una casa particular de la Galera i en unes trinxeres de la Fatarella i, diumenge, es rodaran els exteriors en uns carrers de Santa Coloma de Queralt i en una masia d’Igualada. La intenció de l’equip és, a través d’una historia senzilla, explicar a les noves generacions què va ser la Batalla de l’Ebre. Xavier Miró és el guionista i l’adjunt de direcció del curt.

MIRO/RODATGE FATARELLA

El rodatge mobilitzarà un equip de més de 20 persones, que compten amb la col·laboració, entre d’altres, de l’Associació Lo Riu de la Fatarella, el museu sobre la Batalla de l’Ebre a Faió i el grup de recreació histórica Exèrcit de l’Ebre.

 

Arnau Vilalta i Maria Cambra, de Falset, hereu i pubilla de Catalunya.

Arnau Vilalta i Maria Cambra, de Falset, escollits l’Hereu i la Pubilla de Catalunya d’aquest any 2013. Es tracta del primer cop que coincideixen un hereu i una pubilla de la mateixa població.

Aquest cap de setmana Ripoll va acollir la celebració del pubillatge català on es va escollir als representats de tota Catalunya i també als representants de les demarcacions catalanes. Certamen on va predominar l’elecció d’hereus i pubilles de casa nostra. I és que l’hereu i la pubilla de Catalunya es va quedar a Falset, amb l’Arnau Vilalta i la Maria Cambra, de fet es tracta del primer cop en que coincideixen hereu i pubilla d’una mateixa població.

Bons resultats també pel que fa als representants de la demarcació de Tarragona, on Jordi Garcia d’Ascó va sortir escollit hereu, mentre que Andrea Llop de la Fatarella ha estat la pubilla.

La consellera Rigau amb l'Hereu i la Pubilla

Nou homenatge als soldats morts a la Batalla de l’Ebre.

Una nova placa al Memorial de les Camposines, amb els noms de 40 soldats inscrits recentment al Cens de persones desaparegudes retrà homenatge a partir d’aquest dissabte a tots aquells soldats morts i desapareguts a la Batalla de l’Ebre.

Un homenatge que des del passat 2010 organitza anualment la Generalitat de Catalunya i que aquest any coincideix amb la commemoració del 75è aniversari de la Batalla.

Serà aquest dissabte a partir de les 12 del migdia, quan al Memorial de les Camposines, a La Fatarella, s’inauguri una nova placa amb els noms de 40 soldats inscrits recentment al Cens de persones desaparegudes durant aquesta cruel batalla. Una placa que s’afegeix a les que ja hi ha en aquest memorial i que eleva a 1.264 el nombre de noms inscrits en aquest espai memorial.

La Vuelta passarà avui per les nostres comarques

La Vuelta Ciclista a España arriba avui a Catalunya en el que serà la seva dotzena etapa. Al llarg del dia es recorreran els més de 160 quilòmetres del tram entre Maella i Tarragona passant per diferents municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat.

La seixanta-vuitena edició de la Vuelta Ciclista a España arriba avui a Catalunya on hi realitzarà fins a 3 etapes en els propers dies, amb un recorregut de 485 quilòmetres per les demarcacions de Tarragona, Barcelona i Lleida.  El tram català de la Vuelta començarà amb la seua dotzena etapa, transcorrent els més de 160 quilòmetres que hi ha entre Maella i Tarragona. Un tram en el que els ciclistes passaran, com és habitual, per diferents municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat. Concretament per Batea, Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Ascó, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i Marçà. El tret de sortida tindrà lloc a la una i quaranta minuts, mentre que l’arribada a Tarragona està prevista als voltants de les 6 de la tarda.

Una prova que pot dificultar el trànsit a les carreteres C-12 i C-51, i també les nacionals 420 i 340. De fet el Servei Català de Trànsit hi preveu retencions puntuals, així com a les vies que connecten amb aquestes. Per aquest motiu recomanen als conductors que evitin circular i planificar desplaçaments per aquestes vies, i aconsellen optar per itineraris alternatius en els trams que sigui possible.

Alcaldes del PSC de les Terres de l’Ebre a la Via Catalana cap a la Independència

7 alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han decidit a títol individual participar de la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics a les Terres de l’Ebre, ja que alguns alcaldes socialistes del baix Ebre i diversos regidors haurien pres la mateixa decisió.

Els alcaldes socialistes del Ginestar, Flix, Batea, Bot, Pinell de Brai, Corbera d’Ebre i La Fatarella han decidit, a títol individual i de manera personal, participar en la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics al nostre territori, ja que els alcaldes de Xerta i Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, també han confirmat la seua presència a la cadena humana.

Els motius de l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez, són d’una banda, la voluntat d’exercir el dret a decidir per saber l’opinió dels ciutadans, i de l’altra, per lo malament que Espanya es porta amb els catalans fet que el batlle nota sobretot al seu Ajuntament.

ANTONIO ALVAREZ 27-8 MOTIUS

Els alcaldes diuen que hi participaran principalment perquè estan a favor del dret a decidir, tot i que són conscients que el lema de la Via Catalana és cap a la independència. Aquest cognom de la Via Catalana no és un obstacle per a l’alcalde del Ginestar, Josep Maria Domènech, que considera que la Cadena Humana és un pas de cara a l’exercici del dret a decidir i la resta ja es veurà.

JOSEP MARIA DOMENECH 27-8 CAP PROBLEMA INDEPENDENCIA

De tots els alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta el qui s’hi ha manifestat amb més convicció a favor de la Via Catalana de l’11 de setembre és el batlle de Flix, Marc Mur.

MARC MUR 27-8 EL MEU LLOC ESTA A LA VIA

Mur considera a més, que l’escrit del número dos dels socialistes catalans, Antoni Balmón, on afirma que sobra gent al PSC i critica de manera bel·ligerant el sector catalanista del partit és una equivocació. Mur assegura que lo únic que sobra són escrits com el seu que falten al respecte a molts militants i càrrecs electes del partit.

MARC MUR 27-8 BALMON EQUIVOCACIÓ

Mur aposta per canviar la posició de la direcció del partit des de dins per retornar a la centralitat i la coherència política, i considera que no pot ser que el PSC sigui el primer de la classe alhora de ser antiindependentista alineant-se així amb Ciutadans i PP.

Malgrat que algú pogués veure en aquesta decisió dels alcaldes un intent del sector catalanista del PSC de forçar a la direcció del partit, tots els batlles amb qui hem parlat han assegurat a RàdioMóra d’Ebre que la decisió d’assistir a la cadena humana de l’11 de setembre ha estat  a títol individual i personal, i per tant sense cap tipus de planificació ni de coordinació entre ells.