Els Mossos d’Esquadra van desactivar aquest dimarts dos projectils d’artilleria de la Guerra Civil Espanyola que s’han localitzat durant els treballs de recuperació de les muralles del castell d’Ascó.
Els agents TEDAX, especialistes en desactivar explosius, van identificar aquestes bombes com a porjectils d’artilleria de 75 i 105 milímetres de calibre i els van traslladar fins un lloc segur on van poder ser desactivats.
ANDREU PRUNERA
Els Mossos d’Esquadra han retirar aquest dimecres una granada de mà de la Guerra Civil que va aparèixer en una finca del Pinell de Brai.
La granada és de les anovades ‘del tipus universal’, que van ser fabricades a Catalunya i utilitzades pel bàndol republicà.
ANDREU PRUNERA
Avui es compleixen 80 anys del primer bombardeig de l’aviació feixista sobre Flix, que va ser el primer municipi de Catalunya que va rebre els atacs dels avions sobre població civil.
La matinada del 23 al 24 de febrer l’aviació feixista italiana va bombardejar Flix amb l’objectiu de destruir una fàbrica d’explosius del municipi, coneguda com ‘La Cloratita’. Una planta que no va patir cap mal, perquè els feixistes van bombardejar, per equivocació, el complex química del municipi. També van atacar la població civil , provocant vuit morts i una vintena de ferits.
Per commemorar aquests fets, l’historiador Pere Muñoz, ofereix demà divendres una conferència sobre el que va ser el primer bombardeig sobre població civil a Catalunya.
L’acte, que està organitzat per l’Associació Cultural ‘La Cana’, inclourà també una exposició fotográfica sobre els efectes de les bombes i es descobrirà una placa al refugi antiaeri de Sant Josep amb el nom de les víctimes mortals d’aquell bombardeig.
ANDREU PRUNERA
Tot just avui es compleixen 80 anys dels Fets de la Fatarella, i aquest dissabte el conseller Raul Romeva inaugurarà un monument a la memoria dels 34 pagesos que van ser assassinats per oposar-se a les col·lectivitatzacions durant la Guerra.
Va ser al 24 de gener de l’any 1937, quan dos agents de la CNT de Tarragona van entrar a la Fatarella i van anunciar la col·lectivitatzació dels terrenys agraris del municipi. Els pagesos de la població, la majoria petits propietaris, es van abraonar contra els anarquistes i els van expulsar del municipi. Al dia següent, centenars d’anarquistes vinguts de les comarques veïnes van entrar a la Fatarella i van assassinar a 34 pagesos, la majoria afusellats prop del cementiri municipal.
En aquest indret de l’antic cementiri, aquest dissabte s’inaugurarà un monòlit en memoria de les persones que van perdre la vida durant els fets de la Fatarella.
ANDREU PRUNERA
La Guàrdia Civil ha fet explosionar un obús de la Guerra Civil localitzat en una granja de Batea.
El projectil va aparèixer el passat divendres, quan s’efectuava un moviment de terres a la granja. Una vegada donat l’avís, un equip del Grup de Desactivació d’Explosions de la Guàrdia Civil es va traslladar fins a Batea per transportar l’explosiu fins una pedrera porpera, on el van fer explosionar.
L’explosiu corresponia al model R-100, d’origen rus, i que els republicans van utilitzar contra els franquistes durant la Guerra Civil Espanyola.
ANDREU PRUNERA
HORA 14. De dilluns a divendres a les 13.50h t’apropem a l’actualitat del territori. Amb Adriana Monclús i Andreu Prunera.
La Generalitat promourà aquest 2017 l’exhumació de fosses comunes en quatre municipis Ribera d’Ebre i la Terra Alta, i en tres del Priorat. El govern ha presentat ja el pla de fosses per enguany, que preveu iniciar l’exhumació sistemática i la identificació dels cossos dels excombatents de la Guerra Civil.
El pla inclou una cinquantena d’actuacions arreu de tota Catalunya, i una vintena es concentraran a les poblacions de Miravet, Corbera d’Ebre, els Guiamets, el Moler, Pradell de la Teixeta, el Pinell de Brai i la Fatarella, on es preveu efectuar les proves genètiques a les restes que hi ha dipositades al Memorial de les Camposines. En les properes setmanes, la Generalitat té previst treure a concurs públic les tasques d’exhumació i les proves genètiques de les restes. Després, aquestes proves es classificaran a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, mentre es van prenent també mostres genètiques a les persones que tinguin algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil. Després es creuaran aquestes dades genètiques i així serà possible esbrinar l’identitat de cada excombatent mort.
ANDREU PRUNERA
